Compensar i absorbir

El 7 de juliol es va publicar al DOGC l’Acord Parcial del Conveni d’empreses privades que gestionen equipaments públics d’esport o lleure. Aquest acord ha estat fruit d’unes dures negociacions, amb canvi de la representació empresarial inclòs, i de la primera vaga general d’aquest sector a Catalunya.

El sector del monitoratge esportiu ha viscut una important professionalització en els darrers anys, ha passat de ser una feina temporal que es combinava amb estudis o altres feines a ser la professió habitual de cada cop més treballadors i treballadores. Les activitats esportives s’han anat diversificant alhora que comportava més especialització dels monitors i per tant una necessitat de més formació. L’activitat física, vinculada a la salut, també ha augmentat les persones usuàries i per tant el sector ha anat creixent, i fins i tot ha superat situacions tan complicades com la pandèmia del 2020.

S’iniciava la negociació, per tant, amb aquests canvis tan significatius. I partint d’una situació salarial molt desigual. Els salaris congelats des del 2020 es veien afectats per millores voluntàries que oferien les empreses per tal de fer front a una competència creixent en aquest àmbit. M’explico. Determinades activitats físiques dirigides i molt especialitzades requerien de professionals molt ben formats que establien condicions salarials superiors al conveni per tal de garantir que aquest monitor seguís podent fer aquestes activitats i garantir-les també als usuaris.

La negociació, i així es reflecteix en l’acord, es va limitar als increments salarials i que aquests es veiessin realment reflectits en les nòmines de les persones treballadores. La patronal jugava a la voluntat d’aplicar el principi de compensació i absorció sobre les millores voluntàries, de tal manera que en realitat els salaris es mantinguessin congelats. Aquest punt va ser el que va desencadenar la convocatòria de la primera vaga del sector que va ser un èxit rotund d’organització i amb un altíssim nivell de seguiment.

És habitual, no només en aquest sector, la complementació del salari del conveni mitjançant diferents tipus de millores de tipus discrecional, sota múltiples noms, i de diferents quantitats. El principi de compensació i absorció que estableix la nostra legislació permet que aquestes quantitats per damunt de conveni puguin ser compensades i/o absorbides pels increments pactats en la negociació col·lectiva. I aquí és on una condició que millora salarialment es converteix en un fre a un increment pactat, donat que, literalment, el salari es pot mantenir congelat fins que la millora quedi absorbida totalment. I hi ha millores de quantitats importants, que poden representar congelació salarial per molts anys.

L’Acord d’Instal·lacions Esportives ha aconseguit limitar aquest principi de compensació i absorció en els dos primer anys de vigència del conveni, i l’elimina pel darrer any. La mobilització va aconseguir aquesta fita, que garanteix que totes les treballadores vegin reflectit en nòmina un increment salarial. Imprescindible en els temps que corren.