Portar l’estiu a dins

Una de les particularitats de la Festa Major de Manresa que fa que es visqui amb una especial intensitat és que coincideix amb l’acabament de l’estiu i el retorn a la rutina. Entre concerts, correfocs i ballets populars ens acomiadem d’una de les èpoques més esperades de l’any que sempre es fa massa curta perquè és el temps que dediquem a retrobar-nos amb els amics, a viatjar, a encetar un bon llibre, a escoltar música o simplement a assaborir la vida lentament com un d’aquells gelats de cucurutxo inacabables.

L’estiu és per excel·lència el període que més relacionem amb la paraula ‘festa’, que prové de l’arrel llatina festum, que vol dir “que causa alegria”. Precisament és durant l’estiu quan aquesta emoció sorgeix d’una forma més espontània i natural, en veure que la llum s’estira fins al final del dia, que no existeixen ni horaris ni limitacions que ens impedeixin gaudir del bon temps, les begudes refrescants o les nits interminables de música en viu. El còctel de sensacions positives que brinda l’estiu seria gairebé perfecte si no fos perquè s’esvaeix amb la mateixa facilitat amb què comença, com un gran castell de focs que il·lumina momentàniament la nit i després es dissipa enmig de la foscor.

El final de l’estiu sempre deixa una sensació agredolça d’haver d’acomiadar-se del bon temps, dels dies llargs i les nits curtes, de les vacances i dels colors dels vestits de flors i les sandàlies, però potser amb una mica d’esforç aconseguiríem transportar aquesta sensació d’estiu en el nostre dia a dia prenent l’exemple de la poetessa Joana Raspall, que en un poema dedicat a l’alegria explica com s’ho fa per fer créixer l’alegria en els dies més grisos. «Amb tots els colors faré una llaçada i la guardaré en una capsa tancada/ Quan em llevi trista qualsevol matí, d’una tisorada en prendré un bocí, l’aixecaré enlaire com una banderola/ Vindrà l’alegria i no estaré mai sola».

El poema de Raspall suggereix que activar l’alegria és més senzill del que sembla. No cal esperar l’estiu, els viatges o una gran fita per estar de celebració. Les petites coses més senzilles també poden convertir-se en motiu d’alegria si aprenem a valorar el que tenim i a no empaitar allò que no es troba al nostre abast. Si mirem una mica al nostre voltant, veurem petits detalls que podem celebrar, com el fet d’estar sans, de ser on som i d’estar vius. Potser només llavors ens adonarem que l’alegria de l’estiu també es pot portar a dins, com diu una cançó d’Oques Grasses, per quan arribi el fred.