Sepp Kuss és un ciclista americà professional de categoria mundial. Resident als Pirineus, amb forts vincles al Berguedà, aquest any ha acabat dotzè al Tour de France. Ara està corrent La Vuelta de España amb el Jumbo. Dijous va guanyar un etapa amb autoritat i fa de gregari de luxe dels dos líders de l’equip: Vingegaard i Roglic, els corredors més en forma del moment. Estira d’ells fins als darrers quilòmetres en totes les etapes de muntanya i els llança cap al cim amb les millors condicions. S’entrena a les nostres carreteres de muntanya i no és difícil trobar-lo pedalant amunt i avall.

Més enllà del resultat esportiu, el balanç del pas de la ronda ciclista espanyola és el llançament a la carretera de Talamanca de claus adherits a unes peces de plàstic i un dispositiu rudimentari preparat per escampar 400 litres d’oli brut a la C-25 al seu pas per Clariana, poc abans de Solsona. En Kuss no deu entendre res. A les etapes del Tour se’l tracta com un heroi pels afeccionats d’aquí mentre aquesta setmana ell i els seus companys han estat sabotejats. Una vintena de punxades amb risc d’accidents greus. Lliscar amb la roda de davant per pèrdua de pressió pot provocar una desgràcia.

L’endemà, mentre la cursa sortia de Súria cap a Andorra sense incidències, quatre presumptes talossos, amb edat abundantment superada per fer de revolucionaris de centre excursionista, declaraven davant de la jutgessa com a probables responsables de posar uns bidons i una manega per ruixar oli abans o durant el pas de la cursa. Detinguts un parell de dies, van tornar cap a Vic lliures però amb càrrecs i una ordre d’allunyament del pas del pilot de bicicletes. La notícia va amb dos vídeos. El primer és un que ha filtrat la policia, tot i el secret del sumari, a on es veu el muntatge emboscat i preparat per activar-se sol. L’altre son les imatges dels detinguts a la plaça Major de Vic. Rebuts com a herois, se’ls veia orgullosos de la seva «proesa» infantívola. S’han mostrat com els protagonistes d’una odissea i satisfets de la gamberrada. Fins i tot la seva advocada (d’Alerta Solidària) ha aprofitat la presència de mitjans per fer declaracions d’activista en lloc de fer la seva feina de jurista.

Sense cap discreció ni avergonyiment per posar en perill a un grup de joves esportistes (podrien ser fills seus) s’exhibeixin davant d’un auditori reduït, acrític i cofoi per l’acció no culminada. Sense notícies dels autors d’escampar claus, a ells els van atrapar i de seguit grups de polítics afins s’han afanyat a parlar d’abús policial i repressió. Seran jutjats fins i tot per delicte mediambiental. Els nou de Lledoners van ser imputats i absolts per intentar aturar el comboi cap a Madrid dels polítics presos pel procés. Em aquesta ocasió crec que l’excusa de la lluita per l’alliberament nacional per justificar punxes i oli a les carreteres és patètica i contraproduent per la seva causa. Ara mateix viuen a dins d’una bombolla, cada dia més petita, de més edat i més encegats. Inútilment alçats per fer mal a uns esportistes.