El punt de partida

L’arrencada de la temporada escolar suposa el principi de tot de noves experiències per als més petits. Nou curs, en algun cas nous companys, en d’altres nous centres escolars i tot de variacions o continuïtat respecte de les rutines d’abans de l’estiu. Entre aquests canvis també n’hi pot haver d’esportius. Molts alumnes començaran a practicar esport i molts altres canviaran de disciplina respecte de la que havien fet fins ara.

Ja no passa com dècades enrere en què, sobretot als pobles, hi havia una sola opció per triar, habitualment el futbol i habitualment per als nens, mentre les nenes se’n quedaven a fora. La facilitat de transport per als que viuen en zones no tan urbanes, i la proliferació d’entitats en les que sí que ho són, provoquen que la canalla tingui on triar i remenar, on provar i desestimar tantes vegades com cregui.

Així, si no et fa el pes ser futbolista, o jugador de bàsquet, allò que aquí es considera el més normal, pots tenir a casa un waterpolista, o una jugadora d’hoquei o de voleibol, o un atleta, o una nedadora, o un patinador, o una jugadora de rugbi o de beisbol, o fins i tot tiradors d’esgrima o palistes de piragüisme o tennis taula.

Per a molts dels que, per exemple, van ser a la gala de la Nit de l’Esportista de Manresa de dijous passat hi va haver setmanes com aquestes,en què tot va començar, en què es van enamorar d’una especialitat. Per a d’altres tan sols és una afició, una manera de socialitzar, de fer salut o de mantenir el cap lluny de cabòries. Aquestes són setmanes perquè tots ells trobin el punt de partida d’alguna cosa important. Fixeu-vos-hi, que llavors direu que us ho heu perdut.