Tornada ambigua

L’arrencada del curs és un moment que sovint es caracteritza per la tornada a la rutina, a la normalitat i a la tranquil·litat després de les vacances d’estiu. És un període en què els estudiants tornen a les aules, els treballadors recuperen les seves rutines laborals i, en general, la vida agafa un ritme més previsible. No obstant això, aquest any, a Catalunya, la tornada s’ha vist sacsejada per una sèrie de factors, alguns inesperats i d’altres «desafiants», que han posat el punt final a la treva de l’estiu i ens han situat davant la perspectiva d’una imminent tardor calenta.

Respirem un clima que es mou entre la inquietud dels esdeveniments i la normalitat del retorn a la rutina. El terratrèmol recent a Marroc ha estat un recordatori inquietant de la nostra fragilitat i ens ha fet reflexionar sobre la nostra pròpia vulnerabilitat davant dels desastres naturals, però també de la resposta immediata de tantes persones, organitzacions i institucions per acompanyar les persones damnificades. Amb tot, sabem que no hi ha res que pugui revertir la pèrdua de vides humanes. Hi ha buits que no es poden omplir, però s’hi pot fer créixer vida al seu voltant.

A Catalunya, l’inici de curs no ha estat exempt de polèmica. Els mestres i educadors d’aquest país han manifestat de nou –carregats de raó– el seu descontentament amb les polítiques educatives i el govern de la Generalitat.

La persistència i l’enquistament d’aquest tema ens han recordat que les tensions polítiques i socials són ben presents en molts fronts per més històries ensucrades que ens expliquin.

I l’arrencada de curs, a Catalunya, està sempre marcada per l’Onze de Setembre. Enguany, la Diada s’ha viscut d’una manera diferent, amb una sensació de cert desànim i d’incertesa enmig de les tensions i els desafiaments als quals hem de fer front. Aquest canvi d’esperit no és una sorpresa, ja que reflecteix l’atmosfera general a Catalunya en aquests moments.

El futur immediat no sembla oferir moltes raons per a l’optimisme. Les tensions polítiques i socials continuen sent una realitat persistent, i seguim més entestats en dividir que en sumar quan, en aquest moment, la unitat i el diàleg esdevenen més importants que mai.

Com a societat, podem optar per afrontar els problemes actuals amb una actitud constructiva i col·laborativa. El diàleg obert i sincer entre totes les parts interessades és fonamental per trobar solucions als problemes que ens afecten. La capacitat de posar-se en la pell de l’altre i buscar punts en comú pot ajudar a superar les divisions i avançar cap a una societat més cohesionada.

Molts estareu pensant que vaig amb un lliri a la mà, però, malgrat les dificultats actuals, la història del nostre país està plena de moments de superació i d’èxit. Aquest esperit pot ser, avui i ara, la força que ens impulsi a fer front als desafiaments actuals i a treballar cap a un futur de tots. Els que en saben sembla que ho estan intentant, no?