Humanisme i medecina

No, no gaire bé. A mi no és una cosa que m’agradi gaire… és una mica avorrit, però bé és la meva feina ara.(...) Hi ha un element que no m’agrada gaire que és l’element mediàtic (...) ho faig amb molt de gust, eh? però intel·lectualment no és molt estimulant». Aquesta va ser la resposta de Josep Maria Argimon a Ricard Ustrell en una entrevista al Planta Baixa. I a mi em va agradar. En un món on el semblar compta més que el fer, on la superficialitat i l’ aparença –amb honroses excepcions– són el pa de cada dia i on la hipocresia i «el faltar a la veritat» –com en diuen els polítics– omplen pàgines de diaris i talls de veu de mitjans audiovisuals; s’agraeix que tot un Molt Honorable Conseller de la Generalitat parlés amb sinceritat. Va parlar clar i sense embuts. I m’agradaria que constés en acta perquè és un gest molt poc habitual. Valent i honest. I també agrairia que els nostres governants, els nostres metges, els nostres professors i tots aquells que tenen càrrecs influents que poden ajudar a que el món giri una mica més rodó, tinguessin sempre aquest capteniment quan s’adrecessin a nosaltres. A la gent. Perquè ens sentiríem en bones mans. Aixoplugats. I sentir-se a recer quan hi ha tempesta és impagable. Com saber que hi ha investigadors com el doctor Argimon o com el nostre Pere Joan Cardona –i dic nostre perquè és manresà– que treballen infatigablement per curar la tuberculosi o, en aquest cas, el maleït Alzheimer. No hi entenc de metges ni de medecina. Però encara recordo una vegada que vaig entrar espantadíssima a fer-me una ressonància i en vaig sortir amb uns plors desconsolats. No podia parar de plorar pel mal tracte que em va dispensar la professional sumat al mal pronòstic que deia que tenia tot plegat. Al final, resulta, que tot va quedar en una falsa alarma. Però la poca delicadesa i la nul·la empatia de la doctora encara m’entristeixen i m’indignen: tot alhora. Sembla mentida. Tants avenços tecnològics i tantes pantalles per tot arreu i resulta que ens oblidem del més essencial: l’apropament entre metge i pacient. I és per això que celebro que la Universitat Pompeu Fabra, ofereixi aquest curs, una assignatura que porta per nom Humanisme en Medecina amb l’objectiu de despertar la sensibilitat dels futurs metges perquè la seva relació amb el pacient sigui més humana. La importància de l’escolta i la mirada són alguns dels aspectes que s’estudiaran en les classes que es fan en coordinació amb l’ONG The doctor as a Humanist, que fa anys que promou «el retorn de l’ànima a la medecina». El coordinador d’Humanisme i Medecina és el catedràtic de cirúrgia Manuel Pera i en una entrevista al programa «Tot és mou» va remarcar que « aconseguir una actitud compassiva és essencial en l’exercici de la medecina». Segur que el doctor Josep Maria Argimon també hi està d’acord. Les pastilles que curen l’Alzheimer encara no les tenim, però la recerca no s’atura. Cada dia en sabem una mica més. I és per fer-nos-en cinc cèntims que avui hem convidat al doctor Josep Maria Argimon a les 19 h a la Plana de l’Om. Us hi esperem!