La Santa Inquisició Constitucional

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Alberto Núñez Feijóo vol crear el delicte de «deslleialtat constitucional». I això, què és? ¿No deu ser pas una actualització de la «desafección al Glorioso Movimiento Nacional», que en el franquisme significava problemes i maldecaps? Tot i que la desafecció, tota sola, no era delicte sinó agreujant. En canvi, Feijóo vol incloure la deslleialtat al Codi Penal.

Com que el candidat a la investidura parlava en castellà, hem d’anar al diccionari de l’Acadèmia espanyola. Allà trobem que «deslleialtat» és «manca de lleialtat»; «lleialtat» és «qualitat de lleial»; «lleial» és qui guarda «fidelitat», i «fidelitat» és «observació de la fe que algú deu a una altra persona». Aquesta «fe» significa «paraula que es dona o promesa que es fa». Com que els càrrecs polítics han de prometre «guardar i fer guardar» la Constitució, incomplir la promesa es convertiria en delicte.

Heus aquí que la Constitució esdevindria, tota ella, un nou i extens article del Codi Penal. I per tant el Codi Penal seria la veritable llei de lleis, que potser és del que es tracta.

Però si totes les autoritats han de complir la Constitució fil per randa, i en altre cas les han de dur als tribunals, ja cal que busquin bons advocats, perquè la infidelitat és generalitzada.

Un exemple de feridora actualitat: l’article 47. Diu: «Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret». Incompliment massiu a tots els nivells. A judici!

Els mandats imperatius s’estenen a molts àmbits de l’Estat del benestar, de la salut i l’ensenyament a la «suficiència econòmica dels ciutadans de la tercera edat». Un sol ancià que sobreviu perquè la filla fa cua al banc dels aliments ja palesa la «deslleialtat constitucional» dels poders públics. A judici!

Però potser Núñez Feijóo pensava en una altra definició de la paraula «fe»: «Conjunt de creences d’una religió». Defensades, naturalment, per la Santa Inquisició Constitucional, farcida de ferotges conversos.