Rostits per l’espasa de sant Miquel

Xavier Domènech

Xavier Domènech

S’anuncien per a avui rècords de temperatura màxima en un mes d’octubre a Catalunya. La matinada d’ahir va ser tropical a molts punts de la costa i la tarda va ser torrefacta a molts observatoris de les comarques de l’interior. L’estiuet de sant Miquel sembla sobreescalfat per l’espasa flamígera, arma que el príncep dels arcàngels, capità general de tots els àngels i virrei del Cel, llueix en algunes icones mentre aixafa amb el peu el cap del dimoni. Recordo una falsa espasa de fulla sinuosa que s’utilitzava en uns Pastorets parroquials segons la trama de Folch i Torres, en els quals Miquel salva Lluquet i Rovelló de les urpes infernals. No diré que fa tanta calor com a les calderes de Pere Botero, on la parella de rabadans passen un tràngol ben còmic (per als espectadors, no per a ells), però tothom diu que això no és normal i demostra la certesa del canvi climàtic. En lògica conseqüència, després de denunciar els governs que no fan res engeguem l’aire condicionat per incrementar la bombolla tèrmica del nostre carrer i consumir uns quants kilowatts més.

El món està ben girat, com deia la padrina del cantautor: «Hem arribat a la Lluna però quasi no es fan rovellons». Aquest any pinta magre per als boletaires, i ves que si plou no vingui al darrere una ventada siberiana que no respecti ni els fredolics. Canvi climàtic? Una consulta a la memòria em retorna imatges antigues de castanyades suant en màniga curta. I això que la dita és antiga i clara: «Per Tots Sants, capes i mocadors grans». De moment, a la botiga de roba del carrer principal han posat un jersei al maniquí de l’aparador, però allò que fa entrar als clients encara són les rebaixes d’estiu. Abunden les sandàlies i al migdia es consumeix tanta cervesa com al juliol. Això sí, al vespre els carrers es buiden abans i al matí dubtem entre sortir de casa tremolant de fred o traginar tot el dia la jaqueta absurda penjada al braç. Al pas que anem, per Tots Sants gelats de castanya i de moniato, i per Nadal, de torró de Xixona.