Ripoll no és lluny de Manresa

Xavier Domènech

Xavier Domènech

De s de Manresa s’arriba fàcilment a Ripoll. Segons el mapa, cal anar cap amunt i a la dreta. El viatge en cotxe no arriba a una hora si no es troben embussos, infreqüents la major part dels dies. Gairebé tota la distància es pot cobrir en autovia o carretera desdoblada: primer per l’eix Transversal i després per la C-17 o eix del Congost. Això converteix els vuitanta quilòmetres en una passejada. Ja no recordem els temps passats, quan les capitals del Bages i del Ripollès semblaven tan llunyanes! Quan per anar de la primera a la segona calia enfilar-se cap a Moià i Collsuspina, baixar les rampes de la Pollosa, travessar Vic (amb el risc de ser aturat per les barreres del pas a nivell) i seguir la regirada carretera general de Puigcerdà per les Masies de Voltregà, Sant Quirze de Besora, Montesquiu i la Farga de Bebié, amb les seves travessies, els seus semàfors, els seus camions just allà on no es pot avançar... i, en compensació, tot de bars i restaurants a peu de carretera on fer una pausa per recuperar forces. Anar a Ripoll tenia aires d’excursió, i guardo a la memòria la que vam fer una colla de joves un diumenge dels anys setanta, amb el pretext oficial de participar en un aplec sardanista, i amb el propòsit ocult de celebrar una concentració de suport a l’Assemblea de Catalunya. Aquell dia, per cert, vaig aprendre a puntejar com cal els curts i els llargs de les sardanes, gràcies a la paciència de la Dolors, sempre tant bona mestra. Avui anar de Manresa a Ripoll no és cap excursió. És més llarg anar a Barcelona en tren o fins i tot en autobús. Amb un cop de cotxe et plantes a la ciutat que reivindica el títol de «bressol de Catalunya», on Guifré el Pilós va fundar el que fou el monestir més important del país, com a part de l’esforç de repoblament a partir dels primers comtats. És una visita que val la pena en els aspectes culturals, artístics, paisatgístics... I l’aspecte polític també és interessant, però justament per prendre exemple de com acaba el que comença malament i es gestiona pitjor.