Tots a la presó i que s’hi floreixin

Un dels moments curiosos de la manifestació de diumenge a Barcelona va ser quan la presidenta de l’entitat organitzadora va fer gestos contraris a l’eslògan «Puigdemon a prisión» que repetia amb insistència la majoria de manifestants. La senyora Elda Mata, al capdavant de Societat Civil Catalana, se sentia incòmoda davant l’agressivitat de la demanda carcerària.

I doncs, què s’esperava? Cants d’amor i reconciliació? El Yo te perdono de Juan Gabriel amb orquestra simfònica?

Les amnisties serveixen perquè la gent no vagi a la presó, perquè en surtin els que hi són, i perquè s’esborrin els antecedents. Estar-hi en contra significa estar a favor que la gent vagi a la presó, hi continuïn si ja hi són, i arrosseguin antecedents tota la vida. Manifestar-se contra de l’amnistia és fer-ho a favor de tot això.

Estar en contra de l’amnistia és voler que Puigdemont vagi a la presó. Que hi vagin Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que són a les portes del judici; Miquel Buch, en recurs; Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira, si se’ls acudís tornar o si els fan tornar. Que rebin penes de diferent consideració, amb o sense privació de llibertat, un elevat nombre de ciutadans amb procediments penals a causa del Procés i dels seus antecedents i derivacions.

Manifestar-se contra l’amnistia és manifestar-se a favor de la presó, perquè la primera evita la segona. Les desenes de milers que van desfilar pel Passeig de Gràcia en un ambient d’alegria dominical estaven reclamant que alguns es florissin a la presó i uns altres s’hi afegissin. I set de cada deu espanyols pensa el mateix, segons una enquesta recent del CIS.

És positiu que el crit dels manifestants fos el que va ser, perquè evita que ens enganyem sobre les seves intencions. Si et volen enviar a l’hospital sempre és millor que et diguin «vine que et trenqui els ossos» i no «vine que t’abraci».

Gràcies, doncs, per la transparència. Quan la llum de la sinceritat il·lumina els desitjos és més fàcil saber on anem.