La pastora feliç i el ramader insubmís

Ha estat una setmana de bestiar, estables i pastures. El periodista berguedà Abraham Orriols, murri i aparentant ser més jove del que és quan surt a les pantalles de TV3, publica un llibre sobre una dona de 96 anys. Marina Vilalta, pastora d’ovelles, és la protagonista d’Una vida a les muntanyes, on l’autor li fa explicar les seves realitats, de vida dura, d’atenció contínua al seu ramat, de solitud i manca d’ajudes. Això últim ho suposo jo perquè ella mai les deu haver esperat o demanat. L’oficialitat només li ha donat un objecte metàl·lic a dins d’una caixa de vellut: una Creu de Sant Jordi. Ni la va anar a recollir. Es mareja viatjant en cotxe i no vol ni pot deixar els seus xais sols.

Al mateix temps hem conegut el curiós cas d’un ramader del Moianès: Francesc Molins. Les seves cent cabres s’han convertit en un sac de problemes per a ell, com els meus quan porten amanides amb un rull de formatge tendre d’aquestes bèsties, una moda deplorable. El cabrer de l’altiplà no té cap queixa directa pel centenar d’animals de la seva granja. Hi produeix tota mena de derivats de la llet dels caprins. I aquí comencen les dificultats: és un home ofegat per la burocràcia requerida sobretot per la Generalitat, aclaparat per haver presentat certificats, declaracions jurades o no, receptes doblement arxivades i oficis administratius de tota mena.

Se li han acabat les dosis de paciència menestral i ha cridat l’atenció dels mitjans declarant-se insubmís davant de l’administració, els funcionaris i els inspectors, dels quals afirma que sovint el tracten amb «coaccions i amenaces». La insubmissió era una paraula d’ús oblidat des que a aquest país no és obligatori ser militar durant un any. Ara ell la torna a l’actualitat amb un significat adaptat als temps actuals. Estic segur que molts dels lectors, siguin ramaders o no, se sentiran identificats amb aquest home. Des del prehistòric «vuelva usted mañana» de quan els buròcrates desatenien els nostres avis solament en aquest idioma, actualment qualsevol tràmit implica enfrontar-se a una muralla de papers. Fatal si cal gestionar-los en format físic i presencialment. Un desastre si cal accedir a les plataformes digitals, lentes, complicades i dissenyades per torturadors amb coneixements d’informàtica.

Serà interessant seguir l’evolució de la seva revolta sorda i les conseqüències sobre la seva explotació. No encarar el turment requerit per departaments com el d’Acció Climàtica en el seu cas, expulsar de la seva propietat un graduat en alguna especialitat fútil que treballa una estona i esmorza la resta del matí, pot tenir conseqüències fatals. Els insubmisos militars foren molt populars a la seva època quan calia escollir entre «fer la mili» o anar a una presó militar. A ell potser li suposarà el tancament del seu negoci.

Algun dia s’acabarà el món i no ens n’assabentarem. El funcionari de torn encarregat de certificar-ho tindrà el dia lliure o qui anirà a comunicar-ho serà rebut per rostres enfurismats.