Àlbums incomplets

Diumenge passat Regió7 es feia ressò de les dificultats d’un noiet de vuit anys per completar la col·lecció de cromos de la lliga de futbol. Després dels intercanvis preceptius amb altres nens, una visita fallida al mercat de Sant Antoni de Barcelona i la impossibilitat d’aconseguir-los demanant-los directament a la casa expenedora, l’Oriac –fotografiat amb cara de soferta resignació estrenyent l’àlbum contra el pit amb una mà i amb un munt de cromos a l’altra– s’ha quedat amb la col·lecció inacabada a falta de només quatre cromos. A la seva mateixa edat jo també m’hi vaig trobar. L’única plantilla que vaig aconseguir de completar, dels equips més importants de la lliga d’aleshores, l’any 66, va ser l’Atlètic Club de Bilbao. Potser per això, durant unes quantes temporades, vaig declarar-me’n seguidor. Devia ser una manera inconscient de compensar la frustració de no haver aconseguit els cromos de Rexach i Rifé. Fins no fa gaires anys encara era capaç de recordar l’alineació sencera: des d’Iribar a la porteria fins a Uriarte a la davantera, passant per Etxeberria en defensa. És ben bé que qui no es consola és perquè no vol. Sense potser adonar-me’n havia passat de lamentar-me pels forats buits de l’àlbum a gaudir d’aquella família completa que, futbolísticament parlant, me la sentia com de casa. Amb el pas del temps, vaig comprovar que la vida n’és plena d’àlbums incomplets, i que com més aviat en siguis conscient, menys patacades i fracassos t’enduràs. Si el senyor Feijóo, quan era nen, s’hagués trobat com l’Oriac o com jo, ara no li costaria tant d’acceptar que per només quatre cromos s’ha quedat sense poder completar l’àlbum de la seva cursa electoral. I en comptes d’estar content pels cromos obtinguts, rebequeja i mira de pispar els dels altres, no fos cas que acabin l’àlbum abans que ell.