Els sagrats noms de la història

Aquest article no va de la qualitat del nostre hospital, que la sabem i veiem millorar. Va d’un esdeveniment poc transcendent per algú, però amb un fons històric prou valorable, capaç de mobilitzar les catorze associacions de veïns de la ciutat de Berga. Parlo de la sorprenent decisió, apareguda a finals d’aquest estiu, segons la qual l’entitat gestora del nostre «Hospital de Sant Bernabé», determinà que el seu tradicional i santificat origen sigui esborrat, deixant-lo en «Hospital de Berga». En altres paraules, eliminar-ne el complement històric i mantenint sols el nom usual i sintètic, quan en realitat, tant l’un com l’altre, són ja prou compatibles i consolidats.

Una cosa és que quan hom telefona al centre i se li respongui «Aquí hospital de Berga», accepti com a correcta la resposta breu i sintètica. Ara bé, altra cosa és el nom oficial i històric que els berguedans tenim al cor des de fa 733 anys i que llampants lletres a la carena de l’edifici ens ho il·lustren nit i dia.

Comparteixo l’opinió de les associacions berguedanes enfront aquesta decisió oficial. Tal com elles, per motius històrics i no per fanatisme religiós. Sense oblidar, agradi o no, que el cristianisme és part indestriable de la nostra història. I així, quan les entitats ciutadanes esmentades em demanaren prendre part en la redacció del recurs enfront l’Ajuntament, gustosament vaig acceptar-ho per obvis motius ciutadans i culturals i amb l’ànim de cercar-hi solucions satisfactòries.

Les premisses essencials del tema són: a) L’Ajuntament és el titular propietari de l’immoble (solar i edifici hospitalari); b) L’any 2017 l’Ajuntament de Berga cedí a la Generalitat de Catalunya la gestió de l’hospital; c) El departament Salut Catalunya Central depenent de la Generalitat, és qui en porta directament la gestió.

Partint d’aquí, cal tenir en compte, penso, dos fets bàsics: 1r) No em consta que a l’any 2017, l’acte de transferència de la gestió de l’hospital a la Generalitat, contingués cap clàusula autoritzant expressament al govern català o organisme d’ell depenent, a canviar-ne el nom. 2n) Tampoc em consta que hi hagi hagut mai cap sessió plenària de l’Ajuntament de Berga, en la que, com a titular propietari que és de l’Hospital, s’hi hagi expressament tractat i aprovat el canvi de la seva denominació.

És també un fet demostrat que el nostre hospital fou creat l’any 1290, en un moment gloriós de la història del país quan, amb la mort del rei Pere el Gran, es consolidava el poder català a la Mediterrània. I pel què fa al nom i veneració a Sant Bernabé, m’emociona imaginar els nostres rebesavis, berguedans i humils cristians d’aleshores, celebrant haver aixecat l’hospital en nom d’aquell sant del segle primer, que veneraren ells en una capella annexa i que fou company dels apòstols de Crist per la Mediterrània, després d’haver venut tot el que li era propi i destinant als pobres el seu producte.

Cal també afegir que el nom del Sant s’ha mantingut durant aquests 733 anys, renovant-se en els dos posteriors emplaçaments i ampliacions del centre els anys 1726 i 1981. I no puc concloure sense subratllar que fa sols unes setmanes Judith Vinyes i Barniol, regidora portaveu de Berga Grup Independent, presentà un encomiable escrit al Conseller de Salut de la Generalitat, instant al govern català que prengui mesures per deixar sense efecte aquest canvi de denominació. Aquesta iniciativa crec que ens ha de fer reflexionar sobre el que les associacions veïnals demanen a l’Ajuntament vers la necessitat d’un unànime acord municipal instant a la Generalitat l’anul·lació de la seva desafortunada proposta. La història i ciutadania de Berga ho veuríem de bon grat.