Pagueu, pagueu maleïts

El primer any de mandat de les persones escollides per governar la «res pública» és el més perillós de tots. Els hi queden llunyíssim les properes eleccions, saben de la feble memòria ciutadana i aprofiten per prendre les decisions més impopulars.

D’entre totes les mesures maleïdes a prendre en els primers mesos hi ha el gran clàssic: apujar impostos amb fúria. Per refermar la meva teoria, mirem unes dades d’aquests dies. El Consell Comarcal del Berguedà, amb l’aprovació prèvia de la majoria d’alcaldes, ha incrementat un 5% la recollida de brossa. En el seu cas han fet servir un truc molt gastat: anuncien una puja del 10% per acabar aplicant la meitat. És com si t’amenacen de fer-te dues plantofades, una cada a galta. Si al final en reps una, et cau la cleca però dones les gràcies. En el seu cas, el joc de mans ha funcionat. La mansuetud amb la qual els contribuents berguedans ho han assumit ha estat rotunda. Ni una sola queixa.

A Bagà, el nou govern tampoc s’està de punyetes: un 15% més l’IBI (l’impost sobre els habitatges) i un 5% al de vehicles. La seva excusa tampoc és cap originalitat: afirmen haver heretat un pressupost no ajustat a la realitat. La culpa és dels d’abans. A Igualada, l’eixerit alcalde Marc Castells acabat de renovar fa servir els primers mesos de mandat per receptar agror fiscal. S’ho ha pres com l’insaciable agutzil de Nottingham: un 9% les taxes, un 28% les escombraries i un 7% l’IBI. Fent servir la mateixa jugada que al Berguedà amb la brossa, va anunciar primer un 11% i ven la reducció com una retallada.

Se li farà llarg el mandat si segueix així, sobretot si pren per talosos els cronistes i els igualadins, els quals han mostrat més tremp que en altres llocs en fer-se presents a la plaça, entrant al ple a la força i obligant-lo a aturar la sessió durant una hora. Per temperar els ànims, la regidora al càrrec va dir que era per continuar «prestant serveis de qualitat i fer inversions». Poc abans ho justificava per l’increment del preu del diner, de l’IPC i de la puja dels sous dels funcionaris. Una cosa o bé una altra.

A Reus, també hi ha hagut protestes i el malestar general s’escampa davant d’una mena de contuberni impositiu generalitzat. Incrementar la càrrega fiscal quan l’eficàcia dels serveis es redueix inversament proporcional mostra les costures públiques desfent-se per tot arreu enmig de tramitacions inútils.

Amb protestes anoienques o anuències berguedanes és segur que l’augment de la càrrega d’impostos arreu no revertirà en la millora de cap servei. No és la qüestió ni el seu objectiu. Aquests increments de dos inacceptables dígits seran útils per penalitzar el cost de la vida i de rebot els productes i els serveis essencials. Més IBI també significa preus de lloguers més cars o més quota de recollida de la brossa. S’eleva la frustració dels recicladors domèstics com és el meu cas. Em fan preguntar si val la pena ser tan empàtic social quan sortir al carrer els matins implica esquivar les bosses dels incívics. Sense premi per als primers ni càstig per als segons.