La plaça que ens transporta a París

Manresa ha tornat a brillar sota els focus de les càmeres. Només unes setmanes després que el bar Miami fos l’escenari d’un anunci d’una aplicació de cites nord-americana, just dos anys després de la filmació de Marlowe amb Liam Neeson al mateix indret, aquest diumenge va ser el torn de la plana de l’Om. La petita plaça i els carrers que l’envolten es van convertir per un sol dia en vies de la bella París. El motiu no era ni més ni menys que el rodatge d’un anunci de Toyota que va comptar amb la participació del jugador d’handbol Nikola Karabatic com a protagonista de l’espot i que va atreure desenes de curiosos per veure en directe tot el muntatge per ambientar la zona en la capital francesa.

Desconec com va sorgir la inspiració dels productors per fixar-se en Manresa com el lloc ideal on recrear la ciutat de les llums, amb els seus carrers empedrats, els edificis antics amb vidrieres a les teulades i els artistes de carrer que pinten retrats fugaços de la gent que passa. Hi ha qui pot pensar que poc tenen en comú dues ciutats a gairebé 1.000 quilòmetres de distància, amb cultures i maneres de fer diferents, però em penso que la productora no es va equivocar en escollir Manresa i, més concretament, la plana de l’Om com el lloc perfecte per evocar aquesta mena d’encanteri que té París que fa que t’hi vulguis perdre.

I és que ara que em fixo en aquesta plaça que fa cantonada amb el carrer del Born i on comença a enfilar la pujada que arriba fins a la plaça Major hi ha molts elements que recorden a l’atmosfera parisenca i que la fan digna de ser filmada. La llum tènue dels fanals antics, els bancs perfectament arrenglerats, l’om, majestuós, l’únic arbre que hi ha a la plaça i que fa ombra a l’estàtua de la noia que llegeix un llibre... Només cal anar-hi i aturar-s’hi uns instants per captar-ne l’essència descrita per l’escriptora i periodista manresana Anna Vilajosana, que en un reportatge del Pou de la Gallina la definia com «l’escenari perfecte per començar a explicar una història, una història inventada, de somni, d’algú que busca, que es busca, que troba, que es troba».

El costum fa que no ens fixem en els llocs per on passem una vegada i una altra, però hi ha mirades que ens recorden que en aquells espais més quotidians on fins ara no havíem prestat atenció també s’hi pot trobar bellesa digna de ser enregistrada dins d’una càmera. A partir d’ara, sempre que torni a passejar per la plana de l’Om m’imaginaré per uns moments que travesso una petita plaça solitària i perduda del centre de París.