La sexualitat femenina a l’edat mitjana

El 3 de novembre va tenir lloc l’inici de la 37a edició del Curs de Cultura Medieval que organitza els Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB) a la sala d’actes del Montepio de Conductors, amb la conferència «Casta i sense marit. El control de la sexualitat de les vídues a la Catalunya baixmedieval», a càrrec de Mireia Comas Via, professora de la Universitat de Barcelona. Abans però, Josep Llobet, president de l’entitat, va denunciar «perquè els AARB hem d’anunciar les nostres activitats en una pàgina web que està escrita en castellà i en anglès. Com és que no n’hi hagi cap de catalana que ens cobri el mateix que la de Los Angeles, és a dir, gratuïtament, mentre que aquí la Generalitat es gasta 30 milions d’euros per recolzar la llengua catalana, però no som capaços de tenir una simple plana web per poder-nos allotjar?» Comas va explicar la història de Caterina, una vídua barcelonina que fou acusada de pecat de carnalitat i de portar una mala vida. El seu marit havia estat notari de la Tresoreria Reial. Ella va ser detinguda i empresonada a la Casa de les Repenedides el 1478 per ordre de la reina Maria de Castella. La van tancar al monestir Santa Maria Magdalena de Barcelona, que rebia pecadores de tota mena i de diferents llinatges.

Comas va explicar com es va anar configurant arran de l’edat mitjana la doctrina sobre la sexualitat medieval. Es considerava el sexe impur per si mateix, només lícit dins del matrimoni i per finalitats reproductives. El sexe fora del matrimoni era considerat pecat i delicte, subjecte a càstig. Aquesta idea es va anar construint a poc a poc reforçant l’imaginari medieval sobre la família nuclear, heterosexual i amb un matrimoni beneit per l’església. El sexe només es permet dins del matrimoni, així les dones es converteixen en les culpables dels problemes conjugals perquè eren propenses a la immoralitat sexual, des del pecat d’Eva. Els pensadors moralistes medievals van crear aquest imaginari sobre el sexe com a pecaminós que va contribuir a constituir una maquinària del càstig per sancionar-les. Des del segle XIII, la societat es cada vegada més urbana, diversificada, canviant, que reserva les dones a les feines de casa i les destina als sectors laborals més precaris i mal remunerats. Cap a 1350, els legisladors comencen a regular la sexualitat, fins aleshores competència de l’església. Algunes lleis esmenten les violacions, la prostitució, l’incest i l’adulteri. A les Corts de Perpinyà d’aquell any, s’exemplifica aquest canvi de tendència per empitjorar els drets de les dones, en deixar les vídues sense l’usdefruit del marit. Dependran del dot i sinó cauran en la pobresa i l’exclusió social. A més, l’adulteri esdevindrà un delicte femení, de manera que el marit banyut podrà decidir que fer amb els béns de la seva dona, podrà tancar-la a casa i fins i tot prendre represàlies i matar-la. Neix la correcció marital i la societat medieval feia la vista grossa i la situació es consentia.

Una de les especialitats de Comas son les vídues, un estat ambigu, però limitades pels capítols matrimonials. La societat medieval no volia permetre que fossin massa lliures, tot i que l’imaginari era que no podia controlar les seves passions, fet que portava de corcoll als pensadors medievals. Les vídues son interessants pels escriptors misògins que les veuen com fàcilment consolables (actuals vídues alegres), que abandonen la memòria del marit. Son les millors amants, però als vidus de la societat medieval els continua interessant que es mantinguin castes...