La llengua d’estar per casa?

Quan el Congrés dels Diputats va decidir permetre l’ús del català als debats, vaig preguntar-me què farien els diputats del PSC. Els del PP i Vox ja m’imaginava que no es mourien del castellà. I també donava per fet que els independentistes farien un ús intensiu de l’oportunitat que se’ls brindava. Per tant, la incògnita eren els socialistes. Va ser un error, ho reconec: vaig pressuposar que el sobiranisme es voldria treure l’espina de tants anys de prohibició i que, per tant, la llengua pròpia de Catalunya (segons l’Estatut) seria l’única en la que els escoltaríem quan els seus electes pugessin al faristol, però la realitat m’ha contradit.

Dimecres, en el seu discurs al debat d’investidura, Gabriel Rufián va parlar vint minuts en castellà i cinc en català. En el primer idioma es va adreçar al conjunt de la cambra i al candidat a president, i va passar al segon quan va tocar criticar a Junts per Catalunya, mirant en direcció als seus escons. El castellà per a les coses d’Espanya i el català per a les de Catalunya: d’això se’n diu domesticació lingüística. No és la millor pedagogia que es pot fer al conjunt de la població espanyola –que és un dels arguments per a a cooficialitat parlamentària. Com entendran la importància axial del català a Catalunya si tant aviat en contemplen la renúncia per part del partit que governa la Generalitat?

És clar que, ben mirat, Rufián va fer un discurs que a banda de vibrant i teatral –pauses incloses, que per l’hora tardana no trobaven reacció en la sala mig buida– va ser temàticament força espanyol. En una gran part l’hauria subscrit tranquil·lament Podemos (molt més que Sumar). Però no em queda clar si la tria lingüística va ser per coherència amb el subjecte o perquè la fluïdesa del diputat de Santa Coloma en un dels dos idiomes és molt superior que en l’altre. I si vols ser brillant, ocurrent i espurnejant a l’escenari, has d’usar l’eina que domines i no aquella en la que estàs menys entrenat –i que es desentrena encara més quan no la fas servir gaire.