La culpa la tenen els clubs, per Jordi Badia

Gavi té trencat el lligament encreuat anterior del genoll dret, amb afectació al menisc exterior. S'haurà d'operar i, encabat, se'n sabrà el temps de recuperació. Però, és segur que es perd tot el que queda de temporada i, si tot va bé, tornarà a l'inici de la que ve. Gavi es va lesionar diumenge, en el partit d'Espanya contra Geòrgia. El dia abans, el seleccionador Luis de la Fuente l'havia qualificat de "superdotat", per justificar que hagués jugat tots els partits d'Espanya des que va debutar, un total de 27. En una lesió traumàtica sempre hi ha un component atzarós i imprevisible, però és clar que com més partits es juguen, més risc hi ha de patir-ne una. Gavi no és l'únic que ha caigut en aquesta aturada de seleccions. Ter Stegen ha tornat amb mal d'esquena, el Madrid ha perdut Vinicius i Camavinga, la Reial Societat Oyarzábal, i etcètera. És el pa de cada finestra FIFA. Els entrenadors se'n queixen, periòdicament. També ho fan els clubs. Però, la culpa és seva perquè no han pogut, no han sabut o no han volgut aturar-ho.

Al darrere, hi ha els calés. Tant la FIFA com la UEFA han sabut jugar astutament amb la cobdícia o la manca d'estratègia dels clubs. Cada vegada que els clubs s'han més o menys associat i han plantejat demandes o han amenaçat de crear una superlliga europea, la UEFA i la FIFA els han convençut que ho deixessin córrer a canvi d'una participació més gran en els beneficis i una competició amb més partits perquè puguin incrementar els seus ingressos en taquillatge i drets de televisió. Per això es va passar de la Copa d'Europa per eliminatòries al format de Lliga de Campions actual i al que regirà la temporada que ve, amb més partits encara. I la FIFA va fer que els clubs desistissin de la seva demanda judicial acceptant de pagar un tant als clubs per la participació dels futbolistes a les seleccions i per als dies de lesió de llarga durada. De fet, la FIFA ja pressuposta uns 80 milions per pagar el virus que ocasiona.

Aquest és el greu error dels clubs, haver acceptat que tot es monetitzi, també les lesions, com si la baixa de Gavi es pogués compensar amb diners. Els clubs no entenen que mentre ells paguen la festa, les federacions, la UEFA i la FIFA els la cobren. Que Gavi no pugui jugar ni l'Eurocopa ni els Jocs Olímpics, per a la selecció espanyola és un problema relatiu perquè De la Fuente en cridarà un altre, potser Fermín, i si té la pega que també se li lesiona abans d'hora, doncs què hi farem, ja en trobarà un altre que el suplirà.

Aquesta sagnia no l'aturaran els gemecs. La Lliga de Campions de la temporada que ve tindrà més partits. La FIFA ja té previst instaurar un mundial de clubs i pretén que el Mundial de seleccions passi de cada quatre anys a dos anys. Els futbolistes més bons poden arribar a disputar entre 80 i 90 partits per temporada. És una barbaritat. Aniran caient un darrere l'altre perquè no hi ha cap superdotat que ho pugui resistir.

No és un problema de diners. És una qüestió de governança, de qui mana. Els clubs són víctimes de la seva deixadesa de funcions per no haver sabut defensar els seus interessos.