Pessebres intergeneracionals

És únic, mai havia vist res semblant». Així descrivien el pessebre vivent gegant que es va celebrar aquest diumenge a Montserrat alguns dels visitants que es van trobar les places del monestir plenes d’escenes que recreaven episodis bíblics o costumistes d’un altre temps. Era l’esdeveniment que la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya havia organitzat per commemorar els 800 anys de la primera recreació del naixement de Jesús: un macropessebre en un entorn inèdit i a plena llum del dia que va aconseguir aplegar més de 800 figurants d’una quarantena de pessebres vivents de tot Catalunya, que van demostrar que la tradició pessebrista continua ben viva.

La comarca del Bages també hi va tenir representació, amb més d’un centenar de persones dels pessebres vivents de les Torres de Fals, del Pont Llarg de Manresa i de Santa Maria d’Oló que van acudir a la cita amb gent de totes les edats. De fet, un dels punts forts dels pessebres vivents és el seu caràcter intergeneracional, la capacitat de reunir grans i petits cada any el desembre per preparar un espectacle únic. Els pessebres vivents són dels pocs espais on s’ha mantingut el teixit associatiu que tant costa d’aconseguir en els pobles que perden població. Existeixen poques tradicions que siguin capaces de reunir tants esforços com en la recreació d’un pessebre.

Recordo un reportatge sobre els quaranta anys del pessebre vivent de les Torres de Fals (vegeu edició del 24 de desembre del 2017) que posava de manifest que la implicació de la majoria dels figurants té un origen familiar. En molts casos, la tradició s’ha anat transmetent de pares a fills fins al punt que és relativament senzill trobar fins a tres generacions de la mateixa família interpretant diferents papers del pessebre. Per aquest motiu, per a molts el fet de participar-hi és una excusa per passar una estona amb els seus i inclús per retrobar-se amb la gent que ja no viu en els pobles, però que acudeixen igualment a la cita per formar part d’aquesta tradició.

La majoria dels pessebres que tenen una llarga història al darrere es valen del seu gran poder de convocatòria que els permet celebrar la representació any rere any, però les entitats assenyalen que un dels reptes de futur és garantir el relleu en les tasques de coordinació del pessebre, així com mantenir l’essència d’aquell primer pessebre que sant Francesc d’Assís va representar a la localitat italiana de Greccio, amb figures vives envoltades de palla i amb un bou i una mula. Potser és en aquesta austeritat dels pessebres, en què només intervenen elements naturals com el foc, la llum dels estels o la unió d’un poble, que es troba la seva singularitat.