1.237 dones que no tornaran

Les germanes Minerva, María Teresa i Patria Mirabal tornaven d’una visita als seus marits a la presó el 25 de novembre de 1960 quan uns sicaris enviats pel dictador Rafael Leónidas Trujillo, president de la República Dominicana entre el 1930 i el 1961, van interceptar el cotxe on viatjaven.

Se les coneixia com «las Mariposas» i eren populars per la seva lluita pels drets de les dones i la seva forta oposició al mandatari, reconegut per les seves pràctiques sanguinàries. Les reivindicacions de les germanes xocaven amb l’ideal del règim, que no tolerava l’oposició i l’erradicava constantment. I elles no en podien ser l’excepció.

Demà farà 63 anys que la lluita de les germanes Mirabal va ser tallada de soca-rel. Durant el trajecte des del centre penitenciari, un grup de sicaris va interceptar el totterreny on viatjaven i va apallissar tant les tres germanes com el seu xòfer. Però els assassins no en van tenir prou. Van tornar a introduir els cossos al cotxe i van fer-los precipitar per un barranc.

El brutal assassinat de les germanes Mirabal va esdevenir el germen del 25-N. Aquesta convocatòria va ser iniciada pel moviment feminista llatinoamericà el 1981, que va decidir convertir la data en un dia per clamar contra la violència de gènere, en record del brutal assassinat de les Mirabal. Anys més tard, el 1999, l’Organització de les Nacions Unides va convertir la data oficialment en el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

Tot i això, 63 anys després de la mort de les Mirabal, les dades de violència masclista encara no reflecteixen cap aprenentatge del passat. Segons l’últim balanç, 1.237 dones han mort en mans d’homes en els darrers 20 anys a l’Estat. Més d’un miler de famílies han vist com aquella dona a qui estimaven tant, un dia qualsevol, era assassinada. No tornaria a formar part de les seves vides mai més. Havia mort en mans d’un home amb set de demostrar la seva superioritat.

Amb 52 dones mortes, el 2023 es posiciona com un any de rècord i avui ja s’han superat les xifres dels tres últims anys (50 el 2020, 49 el 2021 i 50 el 2022). Això indica que, per ara, queda lluny el moment en què el 25-N pugui deixar de ser un dia de commemoració i passi a ser una jornada per celebrar la fi de la violència de gènere.

Per acostar-nos-hi, és fonamental que com a societat, no es justifiqui ni es doni veu al negacionisme. La violència de gènere existeix, i és vital reforçar protocols, educar i apel·lar l’entorn de la víctima. Avançar cap al canvi depèn de nosaltres. No ens podem permetre que continuïn afegint-se noms a la llista. Ni una més.