I ara volem que tornin els avis

Merriam Webster, la gran editorial americana de diccionaris d’anglès, proclama cada mes de desembre la paraula de l’any. No corona la més buscada, sinó que tria el concepte que, a parer dels editors, sintetitza millor l’esperit d’allò que han estat buscant els lectors. Aquest any han decidit que la paraula del 2023 sigui «Authentic», que no necessita traducció. Els responsables han explicat que les consultes durant aquest any han estat dominades per conceptes relacionats amb ChatGPT, la intel·ligència artificial i les deepfakes, i com menys podem confiar en el que veiem i el que sentim, més trobem a faltar l’autenticitat. O sigui que ens delim per allò que, segons el diccionari de l’Enciclopèdia, té «la certitud garantida», és «digne de fe» i prové d’una paraula llatina que significa «que té autoritat».

Resulta que, en aquest món sofisticadíssim, transpostmodern, digital, global i cosmopolita, ens planyem que tot el que ens rodeja pot ser mentida, la personalitat dels líders ja no és consistent, sinó de plastilina, i el que no és directament fals és banal, fútil, intercanviable, postís i fugaç com una oferta del Black Friday. Resulta que enyorem els caràcters d’una sola peça, les persones que només tenen una paraula i la gent que és ella mateixa sense cedir ni presumir. Resulta que hem posat el món en mans dels Trump i els Musk i ara ens delim per aquella gent que amb prou feines sabien marcar un número de telèfon però signaven tractes amb una encaixada de mans, semblaven exclusivament el que eren i no perdien mai el sentit de l’honor. Aquell món que hem declarat obsolet, negligible i pagès és el que ara troben a faltar. Renoi, que bé que progressem.