El cucurutxo de l’Albiol

El famós avet de Nadal del Rockefeller Center de Nova York, escenari del final feliç de Sol a casa 2, és un arbre, si disculpen l’evidència. El que han alçat a Badalona, i a Vigo en competència per l’altura, no són arbres. En diem així però són una altra cosa.

Un arbre es defineix com una «planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura». Una planta és un ésser vivent que pertany al grup dels vegetals. Les cucurulles recobertes de llums que han aixecat a Vigo i a Badalona, i a tants altres llocs, no són éssers vius, no són vegetals, no són plantes, per tant no són veritables arbres.

Fins i tot com a simulacres d’arbre són qüestionables. Els succedanis de plàstic que proliferen durant el període nadalenc, tant als espais públics com a les llars, fan un esforç per assemblar-se als avets de veritat, ja que llueixen branques plenes de fulles en forma d’agulla i els adorns es pengen dels extrems. A Badalona i a Vigo han instal·lat reixats metàl·lics que formen un con regular, de superfície llisa, buit i cobert de bombetes. Sense peu, tronc, branques ni fulles. Un cucurutxo cap per avall.

L’alcalde de Badalona, el peculiar García Albiol, ha volgut passar la ma per la cara a Vigo amb un artefacte més alt que el gallec, i s’ha iniciat una discussió sobre comptar-hi l’estrella del capdamunt. Badalona diu que no forma part de l’arbre. Però si l’arbre no és un arbre, la discussió perd tot el sentit.

A principis del segle XX Nova York vivia una competència entre gratacels. La Chrysler volia tenir el més alt, però un competidor el va avançar per tres pams. Llavors la Chrysler va rematar el seu amb una agulla d’acer que havia preparat en secret i va guanyar la cursa. Però al cap de pocs mesos fou superat pel famós Empire State (el de King Kong). Als novaiorquesos els va ser igual i van estimar l’edifici Chrysler per la bellesa de les formes art-déco de la decoració i la cúpula.

I un arbre sempre és més bonic que un cucurutxo.