El paper de l’oposició

Responent un «tuit» a una persona que aprecio i admiro, em trobo enmig d’un missatge que s’ha convertit en aquest article. El tuit en qüestió expressava la pena i la decepció per la mala maror entre el govern d’ERC-PSC-Impulsem i l’oposició de Junts.

Al fil del comentari, em venen al cap les reflexions següents que exposo, respecte a la feina i el paper que oposició i govern haurien de tenir –segons el meu punt de vista, és clar.

El sentit de l’oposició municipal és analitzar tots els assumptes que es tracten i posicionar-se, responent als idearis i al programa electoral plantejat. Alhora, que té la responsabilitat de presentar propostes i portar les demandes dels ciutadans al ple i controlar i fiscalitzar l’equip de govern. Això és aquí i a la Xina (bé, potser a la Xina no...). Amb respecte és clar. Per tant, entra en la lògica democràtica que Junts posi el dit a la llaga sobre les qüestions de la ciutat que no funcionen o no es gestionen bé. I quan una cosa està ben feta, dir-ho, i tant! No passa res. Podem estar d’acord, doncs, en què la funció de l’oposició no és precisament ser la peça que elogiï i aplaudeixi el govern tot el dia. Això només passa en règims democràticament segrestats.

La ciutat NO anirà millor sense la presència d’una oposició que faci el seu paper, perquè malgrat que el govern actual disposa d’una majoria absoluta que li permet –tal com està fent– governar sense haver de pactar amb cap altra formació, la presència d’una alternativa és sempre un estímul de millora per a qui és al capdavant.

No passa res, doncs –i ho dic per tranquil·litat de tothom– que els comunicats o intervencions de Junts siguin per dir el que no funciona de la ciutat, proposant un model alternatiu –de ciutat i de governança. Un model amb el qual ens vam presentar a les eleccions i al qual ens mantindrem fidels durant el mandat.

Dit això, és cert que també seria possible construir una relació sòlida entre govern (ERC-PSC-Impulsem) i l’oposició de Junts, cadascú des de la seva posició i rol. I és que en la política ben entesa, els projectes sòlids es construeixen entre parts sòlides. I aquesta seria una de les prioritats que Junts tindria si estigués al govern. I dic tindria, perquè el responsable de construir les relacions dins la constel·lació dels grups polítics és qui mana, i més concretament, l’alcalde. Aquí és on les aversions personals i polítiques i l’afany de construcció d’una hegemonia partidista ha de quedar en un segon pla: perquè un alcalde és alcalde de tots.

Però, a la vista de la direcció que ha emprès l’actual govern de la ciutat, no sembla que sigui un escenari possible, per diversos motius. El primer és haver optat des del minut zero per tenir «un mandat tranquil», al cost que sigui. Ara, ja anem entenent que «tranquil» volia dir amb «majoria absoluta». Un segon, seria que és un govern que ha apostat per la «continuïtat», per allò d’anar fent el que sempre s’ha anat fent. I això és precisament el que des de Junts creiem que calia canviar. Finalment, constatem una manca de lideratge, que més enllà de no entendre ni acceptar el rol de l’oposició, treballa més per ubicar-la a l’ostracisme que no pas per construir-hi una relació sòlida. És a dir, un govern d’oposició a l’oposició.

Nosaltres creiem que cal un gir de timó a la ciutat. Un gir que el govern tripartit no accepta, perquè vol governar la continuïtat de mandats anteriors; tenim, doncs, una ciutat encallada amb un govern incapaç de treure-la de l’atzucac on es troba. Per aquest motiu, seria una frivolitat que el grup municipal de Junts optés per passar els 3,5 anys que resten fins a les properes eleccions, callat a les cadires i aplaudint als actes protocol·laris. Així, amb Junts que no hi comptin, perquè treballarem incansablement perquè Manresa trobi la sortida.