Un artista d’alçada

El primer que em va sorprendre de la figura de l’artista manresà Josep Mestres Cabanes quan vaig començar a indagar més sobre la seva vida i la seva obra, ara que es commemoren 125 anys del seu naixement, és la seva capacitat per pintar escenografies gegants, de més de vint metres d’alçada, que servien com a teló de fons per representar òperes reconegudes com Lohengrin, Parsifal o Aïda al Gran Teatre del Liceu. Em pregunto com s’ho devia fer per convertir tot aquell espai en blanc en móns imaginaris que aconseguissin transportar els espectadors en el temps i l’espai de les històries que s’explicaven a l’escenari.

Per la distància temporal que ens separa amb un artista nascut a finals de segle XIX, no he tingut la sort de veure en directe la representació d’un espectacle a través de les seves escenografies, malgrat que se n’han fet reposicions en ple segle XXI, però sí que m’he pogut acostar més a la seva figura a partir del llibre recopilatori del seu llegat i la seva obra que recentment s’ha editat sota el segell Edito. El volum, que impulsa la Fundació Josep Mestres Cabanes, amb la col·laboració del Museu de Manresa i l’Ajuntament de la ciutat, és una oportunitat per descobrir l’extensa producció de l’artista, amb prop d’un miler d’obres reproduïdes, i conèixer més a fons la seva figura a partir de les aproximacions dels autors de referència que signen la publicació.

El llibre dibuixa la història d’un artista nascut al carrer Sobrerroca de Manresa que, de ben jove, ja va decidir anar-se’n a viure a Barcelona on es va acabar convertint en l’escenògraf del Liceu. D’aquesta forma, repassa la seva extensa aportació en el camp de l’escenografia, però també dona a conèixer la seva faceta com a pintor de cavallet. Mestres Cabanes va pintar nombrosos quadres dels carrers de Barcelona al natural i de temples com la catedral de Burgos, l’edifici gòtic que va retratar del dret i del revés i en diferents condicions lumíniques. En definitiva, el llibre parla de la seva pintura realista, amb obsessió per trobar la perspectiva exacta en les seves obres, sense passar per alt la seva relació amb Manresa, ciutat que també va pintar en diferents ocasions, amb un especial interès per Montserrat.

De fet, pròximament la Fundació Josep Mestres Cabanes i el Museu de Manresa unificaran l’obra de l’artista manresà en un mateix espai a la sala Mestres Cabanes que se situarà en el segon pis del futur Museu del Barroc de Manresa. Aquest es un pas endavant important per consolidar la relació de l’artista amb la ciutat que el va veure néixer i per acostar la seva forma d’entendre la pintura com una feina artesanal treballada al mil·límetre a les noves generacions d’artistes.