Carta a ses majestats manresanes

Benvolguts Reis Mags de la molt noble, molt lleial i benèfica ciutat de Manresa. Il·lustríssims Marc, Antoni Josep i Joan, els qui ja som una mica grans continuem tenint somnis com els infants. Igual que les criatures, els volem fer arribar la nostra carta perquè complaguin els nostres somnis. A les persones grans també ens agrada que ens escoltin i atenguin les nostres peticions. A mesura que l’edat va augmentant, les nostres il·lusions (i necessitats) van canviant.

Ses majestats, com bons mags que són, ja coneixen d’antuvi les demandes de les jubilades i jubilats manresans. Com els infants, aquests dies màgics estem molt frisosos esperant que tinguin en consideració les nostres peticions (llegir reivindicacions). Ja saben que som molt bons minyons.

Preguem perquè l’estel celestial els guiï pel bon camí fins arribar al bulliciós estable de la barcelonina plaça Sant Jaume. Quan adorin al totpoderós, el molt Honorable Aragonés, no s’oblidin de recordar-li el miracle pendent : la residència pública que Manresa necessita amb urgència.

Com a més de mags, també són savis, ja saben que les persones a mesura que ens anem fent grans les facultats ens van minvant. L’esperança de vida augmenta i les necessitats de les persones grans també s’incrementen perquè no tothom té la fortuna d’arribar a la vellesa amb saludables condicions físiques. Amb els anys la maquinària va envellint, les seves peces es van espatllant i malauradament a vegades resulta molt complicat trobar els recanvis necessaris per fer-la funcionar.

Les persones grans desitgem envellir a la nostra pròpia llar, conviure amb els nostres familiars i veïns/es, i poder passejar pel nostre barri i ciutat. Hi ha persones, però, que el seu grau de dependència els obliga a ingressar a una residència per poder ser ateses adequadament.

Com ses majestats saben, a Manresa hi ha un gran dèficit de places públiques de residència. Aquesta situació provoca que hi hagi llistes d’espera de gairebé dos anys per accedir-hi. Mentrestant, les persones que tenen una dependència considerable es veuen obligades a accedir a una plaça privada quin cost és superior als 2000 euros mensuals. Com la pensió actual de molts jubilats i jubilades es força precària, moltes famílies han d’anar tibant de la llibreta d’estalvis per afrontar la despesa. Una llibreta d’estalvis que a molts treballadors/es els ha costat força suor i sacrificis per poder disposar d’un raconet que els permeti gaudir d’una vellesa amb la dignitat que es mereixen. Els mesos passen molts ràpids i la llibreta d’estalvis es va buidant a gran velocitat.

Vostès, que quan els interessa, viatgen amunt i avall, i aconsegueixen milions d’euros per a projectes com el soterrament de la via dels FCG, la Fàbrica Nova, etc. s’haurien de bellugar també per aconseguir algun calé per a la residència pública quin cost és més barat. Com a bons mags, haurien d’aprendre a prioritzar les necessitats reals dels seus conciutadans/es.

PD.- Ja és hora que d’una punyetera vegada els qui governeu us assabenteu que «Les residències públiques són i seran sempre necessàries!» . Amb majúscula, negreta, subratllat i signe d’exclamació.