Que tinguem un 2024 decent

Com és tradicional en aquestes dates, al llarg de les properes setmanes expressarem els nostres millors auguris als nostres amics, familiars i coneguts i els desitjarem un bon Nadal i un pròsper 2024. La prosperitat és un concepte que, pel comú de les persones, està fortament relacionat amb el benestar material, la possessió de riqueses i el creixement econòmic, encara que, des d’un punt de vista teòric, les definicions acadèmiques del concepte inclouen altres elements que van més enllà de les qüestions purament materials, com per exemple l’estabilitat emocional, familiar, professional i personal. Però a la vista de com evoluciona el món, cada vegada està més clar que hauríem de donar-li unes voltes al concepte de prosperitat per incloure també les conseqüències de tot tipus que té pel conjunt del planeta apostar per models de prosperitat basats en el creixement infinit dins d’un planeta que té recursos finits. ¿Quin significat té la prosperitat en una planeta de 8.000 milions de persones que viuen sota l’amenaça del canvi climàtic?

Com diu Tim Jackson, autor del llibre «Postcreixement», la prosperitat, en qualsevol sentit significatiu del terme, té a veure amb la qualitat de les nostres vides i les nostres relacions, amb la resiliència de les nostres comunitats i amb un sentit de propòsit col·lectiu. La prosperitat té a veure amb l’esperança. Esperança pel futur, per a nosaltres mateixos, els actuals habitants del planeta i per a les generacions futures. Una cosa és absolutament clara: no pot significar «business as usual»; no pot significar més del mateix. A hores d’ara està clar que els sistemes econòmics i polítics que avui predominen no poder resoldre els problemes que ja són evidents. Cal deixar enrere el mantra del més i més; l’essència de la prosperitat és l’equilibri, no el creixement.

Dins de les actuals circumstàncies globals, penso que seria molt més adequat que, quan ens reunim aquests propers dies per celebrar les festes nadalenques, en desitgem mútuament un any 2024 simplement decent. Ens aproparem a una societat decent quan disposem de mecanismes de protecció contra la pobresa, la manca d’habitatge assequible, l’explotació, la degradació de les condicions laborals i el deteriorament dels serveis públics essencials per la nostra salut i la nostra educació. També ho farem quan rebutgem la violència vingui d’on vingui i i quan exigim als poders públics –específicament a la Unió Europea i els seus estats membres- alinear-se amb les Nacions Unides i el compliment del dret internacional, i desplegar totes les eines diplomàtiques per assolir la pau. I encara ens aproparem més quan ens despertem del nostre somni de progrés basat en el creixement econòmic infinit i en l’hiperconsum, quan ens adonem que la persecució d’aquest somni ens ha portat a fer que la petjada de l’activitat humana hagi acabat alterant els equilibris que feien habitable el planeta Terra.