De cara al 2024

L’entorn de Nadal i de Cap d’Any sembla que siguin una època propícia als discursos dels líders polítics. De vegades n’hi ha que valen la pena d’escoltar potser perquè fan un bon balanç de la situació o perquè plantegen propostes de futur que poden ser interessants. Molt sovint, però, no són més que dissertacions plenes d’inconcrecions, banalitats o afirmacions que no comprometen a res, amb declaracions tan vagues i repetides com assegurar la voluntat de treballar «exclusivament a favor del progrés i el benestar de tots els ciutadans», una frase que de manera literal o de forma relativament semblant, es deu haver fet servir milers de vegades. I és ben explicable la raó per la qual s’ha fet servir tant: d’una banda perquè sona bé, però sobretot perquè no compromet a res. D’entre els discursos d’aquests dies, per exemple, un dels que ha destacat pels seus plantejament eteris ha estat el del rei Felip VI, que alguns comentaristes han qualificat fins i tot de «patètic». I és que realment per dir vaguetats o trivialitats valdria més no discursejar, encara que sigui la vigília de Nadal. El resultat de fer-ho sense gràcia ni contingut ja s’ha comprovat prou bé: l’audiència al discurs del rei ha caigut en picat. I tots els mitjans de comunicació han coincidit a concretar on aquesta audiència ha estat més baixa: a Catalunya i Euskadi. Suposo que ningú no ho ha trobat estrany ni s’ha preguntat per què.

A punt d’acabar l’any és habitual de fer alguna mena de balanç dels dotze darrers mesos i una bona llista de propòsits de cara als altres dotze que començaran el dilluns dia 1 de gener. Però per fer-ho ben fet caldria un espai molt més gran del que disposem per escriure aquests comentaris setmanals. Per tant, com a resum esquemàtic d’un 2023 ja exhaurit, només cal recordar que traspassarem al nou 2024 tota una colla de problemes que fins ara no s’han pogut solucionar. Hi ha temes generals com les desigualtats entre els països desenvolupats i rics, i els que no ho són: unes diferències que molts entesos consideren que encara van augmentant en comptes de disminuir. Però també hi ha qüestions que afecten tot el nostre planeta, com el canvi climàtic, que els especialistes asseguren que tot just acaba de començar i que s’anirà accentuant cada any. I alhora hi ha conflictes bèl·lics que desgraciadament passaran d’un any a l’altre, com els d’Ucraïna o de la Franja de Gaza. O sigui que en el moment del canvi d’any no tot haurien de ser celebracions amb torrons i xampany. Caldria que hi hagués també alguna reflexió sobre allò que no va prou bé en el nostre entorn i que durant el 2024 s’hauria d’esmenar.

Ara que estem a punt de celebrar la nit de Cap d’Any, un dels temes que es podria considerar que no escau és esmentar altra vegada la qüestió de la insòlita sequera que fa tant temps que dura. La realitat és que malgrat que siguem en ple període festiu, la manca de pluja persisteix, cada dia és més greu i no sembla que es pugui solucionar ni tan sols en les properes setmanes. Però com que segueix rajant aigua a la majoria de les aixetes podríem pensar que de moment no cal que ens en preocupem gaire. No és així realment: la situació és difícil, es pateix especialment en àmbits com la pagesia i la ramaderia, però aviat pot afectar a tothom. Segur que n’anirem sentint a parlar tot just començat el 2024.