Any nou...

Vida nova? No sempre crec. L’any 2024 encara està en fase de bolquers, no ha tingut gaire temps de tenir ocasions de presenciar alegries i segurament continuarem amb les desgràcies i catàstrofes habituals.

Aquest pròleg és, ja me n’adono, una generalització que no té en consideració les circumstàncies personals. Segurament cadascú de nosaltres es planteja o hauria de fer, el canvi de xifra anyal per fer una aturada reflexiva i meditar, pensar, en el futur pròxim. Un bon moment per aplicar el Pla Estratègic Personal, el PEP. Hi ha normes definitòries i clares de com fer-ho? Em sembla que no; ho fem repassant els darrers dotze mesos, ens recolzem en les errades i encerts del darrer any o mirem cap al futur pròxim i esbrinem les dificultats i oportunitats que tenim per endavant. Ambdues possibilitats fora el fet més oportú.

Aquest badant ja ha començat dispers, intentaré, doncs, badar en diverses qüestions; i fer-ho de manera entenedora. Avui en dia, a la pràctica clínica em trobo, com altres companys/es també, que algunes persones ja no tan sols consulten el Dr. Google, sinó al Dr. You Tube que va farcit de tutorials d’autoajuda, de pràctiques de meditació, de mindfulness i de tècniques de relaxació, aquestes últimes, variades i «heterogènies». A veure si m’explico prou bé. Totes ajuden, el que cal preguntar-se és: serveix cadascuna d’elles per tot tipus de malestar o d’ansietat?, la resposta és que no. No tan sols perquè unes són útils, o no, per algunes formes de patiment però no per tot tipus de patiment o de malestar emocional. Posem el cas d’una persona amb trets de personalitat de tipus ansiós i de pensament rígid i concretista, doncs aquestes persones tenen una dificultat per aplicar el «aquí i ara, el mindfulness», en canvi, es poden beneficiar d’un aprenentatge progressiu, guiat individual per terapeutes clínics, de tècniques de relaxació; la majoria d’elles es desesperen per no relaxar-se amb els tutorials o quan van, amb grup, a classes de ioga; tenen la sensació que els altres sí que es relaxen i elles no hi ha manera d’aconseguir-ho.

És com en les pautes medicamentoses, els plans d’atenció s’han de personalitzar, no banalitzem les pràctiques nomenades científicament com complementàries, no alternatives.

M’han vingut al cap dos acudits publicats, un d’ells fa pocs dies, on un metge d’una certa edat i ple de diplomes a l’esquena, és confrontat per un jove amb una tauleta a la mà i comenta: Està segur Dr. D’això que em diu? Google diu una altra cosa!». El segon acudit, publicat a la meva revista d’humor de capçalera, la «Punch» cap als inicis de la dècada dels anys 80, segle XX, i ens trobem amb la mateixa situació, a la paret del facultatiu ja no hi cabem més títols i la persona atesa diu: ep! No veig cap títol de medicina alternativa! I aquí no s’esmenta la paraula complementària.

Divagacions pròpies de les festes nadalenques, Bon Any 2024 i que la celebració, monàrquica i màgica dels Reis, sigui ben profitosa. Dels altres no espero gaire cosa.