Constitucionals... quan els convé

Com titelles de ventrilòquia, els presidents autonòmics del PP han dedicat els missatges de cap d’Any a la constitució espanyola, fent cacofonia del seu líder estatal que la considera amenaçada pel govern traïdor venut als separatistes. Aquest govern, al seu torn, s’omple la boca amb la carta magna com a límit de qualsevol negociació. Uns i altres s’arrengleren amb el discurs nadalenc del monarca: tots pel camí de la constitució. Però només per al que volen. Quatre dècades i mitja després d’aprovar-se, sembla que tot el contingut es redueixi a l’article sobre la sagrada unitat nacional, i se n’ignoren d’altres que toquen de ple les coses de menjar. Per exemple ningú no sembla gaire interessat en l’article 47, que diu: «Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret.». Ximpum! En saben alguna cosa? Sí, no se sentin concernits per la constitució espanyola, sàpiguen que l’Estatut de Catalunya, també en l’article 47, diu: «Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit». I afegeix més endavant: «correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: (...) la promoció pública». Doncs ni els uns ni els altres compleixen.

Per satisfer el dret bàsic a l’ensenyament existeix una xarxa de centres públics i concertats. El dret a la salut es defensa amb la sanitat pública que suposa el primer capítol dels pressupostos. Però el dret a l’habitatge només mereix accions tímides i del tot insuficients, orientades a la iniciativa privada. Les administracions fan escoles i hospitals, com cal, però no construeixen pisos per oferir-los als ciutadans a un preu raonable que sacsegi el mercat i aturi l’especulació.

Parlen d’això quan omplen de constitucionalitis els missatges de cap d’any? Tinc els meus dubtes. Molt seriosos dubtes