Passats Reis ja no hi haurà anuncis de colònies

Què, ja us heu fet els propòsits per aquest 2024? I més important que això. Els bons propòsits que, valgui la redundància, us proposeu, esteu disposats a complir-los? O sou d’aquells que ja heu renunciat a plantejar-vos res perquè per molt que us apunteu al gimnàs, posem per cas, no hi anireu i us acabareu esborrant per no haver de pagar inútilment?. Us he de confessar que jo ja no em faig massa pensaments per començar l’any. Abans sí que m’havia fet moltes promeses. Les típiques. Però la majoria es quedaven en un no -res i s’acabaven traslladant per després de vacances, per exemple, que també és un dels punts d’inflexió de l’any. Igualment, però, anaven a parar al cabàs. Tant humà és fer-se bons propòsits com incomplir-los. Fer-se’n és senyal que volem canviar alguns aspectes de la nostra vida que no ens acaben de satisfer. Incomplir-los forma part de la condició humana que, no se sap per quins set sous, ens fa ser més aviat conservadors per naturalesa. Això explicaria, per exemple, que sempre acostumem a asseure’ns al mateix lloc del sofà, a ocupar el mateix lloc a taula o la mateixa cadira a la sala de reunions. Quan algú ens «pren» aquest lloc, ens incomodem i en algunes ocasions ja no ens sentim tant segurs. Vés a saber, però. Si una cosa em fascina del cap d’Any és que és una d’aquelles dates que s’han de celebrar sí o sí encara que per les circumstàncies que sigui un no en tingui ganes. Com gairebé tothom jo he passat per totes les etapes possibles. A casa amb els pares, a fora quan ja m’ho podia permetre i fins a altes hores de la matinada -cosa que no garanteix que t’ho passis més bé qualsevol altre dia de l’any-, i més recentment tranquil·lament amb els amics a casa d’un o altre. Fins i tot us confesso que en alguna ocasió me l’he saltat, el cap d’Any, i he anat a dormir abans del raïm i de les campanades. Sense problemes. En una d’aquests ocasions l’endemà vaig sortir a passejar i només em vaig trobar una persona al passeig de Manresa. No ens coneixíem, però ens vam dir bon dia i ens vam desitjar bon any. Veureu que és evident que si algun any he anat a dormir abans d’hora, no pugui entendre com algú pot pagar 780 euros pel sopar de cap d’Any a Barcelona. Ho vaig llegir en un diari on la pàgina següent informava que la capital catalana tindrà 750 pisos socials més. Això sí que són dues cares però no pas de la mateix moneda. Encara queda Reis, és a dir, que tot es pot arreglar. O empitjorar. Jo estaré content si ja no he de suportar més anuncis de colònies.