Instint bàsic

D’entre els milers d’anuncis que hauré vist a la meva vida n’hi alguns que no oblidaré mai. Un d’ells és aquell de la Creu Roja en què es veia un nen tranquil·lament assegut al sofà de casa seva, mirant la tele, quan de cop i volta veu aparèixer la imatge d’una persona amb una expressió de dolor al rostre, a la que s’enduen en una llitera enmig d’una catàstrofe. Llavors, automàticament i d’una manera instintiva, aquell nen s’aixeca, s’acosta a la pantalla, es treu el seu xumet de la boca i intenta posar-li a la d’aquella persona que està patint. És en aquell moment quan una veu en off diu «aquest nen, quan sigui gran, serà un voluntari de la Creu Roja». Em va impactar.

Hi ha persones que tenen una tendència innata a construir coses i d’altres a fer-les malbé. Hi ha gent que quan arreplega unes pedres les posa amuntegades en equilibri, tractant de fer una torre. I gent que quan té un roc a la mà i una casa abandonada a la vista, la seva propensió natural l’empeny a llençar-lo amb força per veure si pot trencar algun vidre. Tant els uns com els altres fan el que fan enduts per un impuls inconscient que els neix de dins, tal com li naixia a aquell nen de l’anunci de la Creu Roja. A uns els incita a ferir i als altres a curar. Afortunadament el grup dels segons és molt més nombrós, i sense fer-se notar gaire fan que tot rutlli. El dels primers és més reduït però més sorollós, i en uns moments determinats es fa veure molt. Com sol passar quan se celebra una festa popular o una nit de cap d’Any.

Passada la nit del 31 de desembre, alguns indrets de Manresa oferien una imatge deplorable. En alguns casos eren muntanyes de deixalles amuntegades per terra al voltant d’alguns contenidors, producte de la deixadesa i la mala educació de molta gent. Però en altres de més lamentables eren figures i ornaments nadalencs que havien patit l’efecte dels vàndals. Davant l’incivisme dels que embruten sense miraments hi cap l’esperança que una bona educació i unes bones campanyes de conscienciació facin el seu efecte. Però contra la maldat dels que van destrossar aquells rens de la plaça de la Creu, només pel gust de fer mal, no hi ha esperança que valgui. La destrucció forma part del seu instint bàsic. Hi ha qui té propensió a construir i hi ha qui té l’instint d’ensorrar. I tot d’una manera natural, espontània, tal com els surt de l’ànima. Als que creen, als que cuiden, als que curen, als que acompanyen... a totes les persones que estan fetes per conviure i per cooperar, bon any nou.