Una nina per al pare

Yo, para ser feliz, quiero un camión, en camiseta mascar tabaco, escupir a los urbanos y a mi chica meter mano», cantava el troglodita rocker. Pur estereotip del rol de mascle masclista. Trenta anys després, ¿ens atrevim a comprar al nostre fill una nina, vestideta de rosa, o un vestit d’infermera, amb un kit d’injeccions, tisores i esparadrap? I a la nostra filla, ¿els Reis Mags li portaran un cotxe de bombers o una pilota de futbol quan són les nostres jugadores les campiones?

Els nens i les nenes aprenen aviat les expectatives atribuïdes a cada gènere. Els progenitors influeixen en el desenvolupament de la seva identitat sexual. I tot i que les autoritats porten anys de campanyes perquè les joguines no reprodueixin els estereotips de gènere, avui mateix, sense cap rubor, en una prestigiosa cooperativa de productes culturals, m’han assenyalat la zona blava de joguines i la zona rosa. De les disfresses i jocs d’herois o lluitadors, als de princeses, ballarines amb tutús i mames que cuiden els seus nadons. Cert és que ja existeixen àrees comunes, on habiten els contes, els jocs de màgia i fins i tot una cuineta de fusta, mida natural, amb un nen i una nena a cada costat a la foto de la caixa. Els estereotips es trenquen molt lentament. En el fons, ¿ens fa por que el nostre fill sigui un tou i que la nostra filla adopti maneres dures i potents?

En un estudi de la McGill University de Mont-real, quan es preguntava als homes si contractarien un noi per cuidar la seva descendència, majoritàriament responien que no. Només una minoria s’atreviria a comprar una nina als seus fills homes, i la majoria d’ells també creia que els nens necessiten més que les nenes fer esports competitius. Però si bé, quan als nens homes els preguntaven amb què jugarien amb els seus papes tendien a escollir joguines de nois, amb naturalitat estaven disposats a utilitzar jocs de nenes per jugar amb les seves amigues. Parem atenció, doncs: el primer que ha d’aprendre a jugar amb una nina és el pare.