La rapidesa o la precisió

La informació circula a tal velocitat que costa saber què és cert i què no. Les xarxes socials han fet embogir el món de la comunicació i, fins i tot, els mitjans tradicionals són víctimes de les presses; de voler ser els primers en explicar les coses que passen. Sembla com si la virtut periodística més important fos la rapidesa, quan en realitat hauria de ser la precisió, explicar al lector, l’espectador o l’oient què passa i per què passa.

Ahir, a primera hora, l’agència EFE, una de les més importants del món, va difondre la notícia de la mort de Cesar Alierta, l’empresari que va presidir Telefònica. Quan es va fer pública la notícia, es va saber que Alierta estava molt greu, però que encara no havia traspassat. Segurament, els periodistes d’EFE van donar per bona la font que els va comunicar la mort d’Alierta perquè ja se sabia que el seu estat de salut era d’extrema gravetat i devien pensar que no calia fer cap comprovació abans d’emetre la informació. El resultat va ser que al cap de poc van haver de publicar una altra informació fent saber que l’expresident de la companyia Telefònica continuava viu, tot i que estava molt greu.

Segurament que algú dirà que no és la primera vegada que passa una cosa semblant i és cert, però sempre ha succeït per errors o per mala praxi del periodisme, i ara s’hi afegeix la pressió per ser els primers en informar. El pitjor de tot és que hi ha un corrent per tenir informació del que passarà abans que passi, com si les tecnologies de la informació hagin de servir per fer-nos viure en el futur, en lloc del present. I això no té res a veure amb el periodisme de qualitat.