Amics amb ànima de gat

Fa gairebé 50 anys de la meva vida que visc amb algun tipus d’animal a casa. Gossos, gats, conills, hàmsters i algun peix amb final desgraciat pel lavabo. L’última gossa, la meva estimada Piper, va conviure amb la gata Mika a casa fins al dia de la seva mort. Sempre vaig tenir la sensació que va esperar que la seva propietària estigués ben acompanyada per poder anar-se’n. La gata també se’n va anar, però no al cel dels animals. Ella se’n va anar amb la seva propietària, el meu excompi de pis, a una altra llar. Les trobo molt a faltar, però no us enganyaré, estranyo més la gata animal que l’amiga humana. A la gata Mika no li puc trucar per preguntar-li com li va la vida o enviar-li un whatsap de tant en tant. Només em conformo amb les vacances de la seva propietària i la sort que tinc que me la deixi perquè la cuidi. Aquest Nadal les ha passat amb mi i no saben com de feliç que m’ha fet.

Estic recuperant-me de la mort de la meva amiga Itziar Castro i tenir un bitxo a casa, que se t’acosta quan menys t’ho esperes per fer-te carícies, és molt agradable. No és un gos que pugui treure a passejar ni fa salts d’alegria quan arribo a casa. Però el gat, quan se t’acosta, ho fa perquè realment vol fer-ho. No t’estima de forma incondicional com un gos. El gat t’estima d’una forma diferent perquè s’estima més a si mateix. És molt intel·ligent emocionalment i racionalitza el carinyo de forma magistral. Me n’he adonat aquests dies, observant la Mika, que m’agraden els meus amics perquè són com gats. Quan venen és perquè realment em volen veure. O quan m’abracen, em truquen o em demanen que els acompanyi a menjar una paella, no és per omplir un buit tonto. L’amic gat no jutja, no fa les coses per compromís i el temps que et dedica és d’autèntic valor. Com la gata Mika, que a mig article ha marxat a dormir a una altra habitació. Així són els gats i així es comporten les persones que estimo. Amb sinceritat i amor veritable, que no té res a veure amb l’amor sacrificat. A aquest nou any no li demano que em porti res, només que no s’emporti ningú i que ho deixi tot exactament com està. Meu.