Presidents vicaris

Després del “Procés” i de la judicialització de la política a Catalunya, hem tingut dos presidents vicaris. El primer va ser Quim Torra, que va ocupar la presidència de la Generalitat en lloc de Carles Puigdemont, que tenia el pas barrat pels tribunals. I el segon, Pere Aragonès que va substituir Oriol Junqueras que estava inhabilitat. Aquests dos darrers presidents de la Generalitat sabien, quan van ser elegits, que ocupaven el càrrec en representació del líder del seu partit que no hi podia optar.

Per això tant l’un com l’altre han hagut de conviure amb l’ombra allargada de qui els va cedir el lloc. En el cas de Torra ningú no dubtava que tenia fil directe amb Puigdemont i que sempre va ser conscient que era un president usufructuari. El mateix ha passat amb Pere Aragonés, que va ser elegit per encapçalar la candidatura d’ERC perquè Oriol Junqueras no podia concórrer a les eleccions.

Ara les coses canvien perquè estem a les portes d’una llei d’amnistia que tornarà habilitar tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras per a ser candidats a la presidència de la Generalitat. Però en el cas d’ERC, aquesta mateixa setmana s’han avançat escollint Pere Aragonès per encapçalar novament la candidatura. Per tant, tot i que hi ha moltes possibilitats que Junqueras pugui ser candidat, el partit ha decidit continuar amb Aragonès, que aquesta vegada si és elegit ja no serà un president vicari, per molt que el president del seu partit continuï intervenint en l’alta política, tal com ha fet fins ara i com també ha fet Puigdemont, per exemple en les negociacions per a la investidura del president del govern.