Dolça Manresa

Aquesta setmana els manresans hem rebut una notícia molt dolça, que ja ens convé! I és que la setena edició de la Mostra de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts ha distingit amb la «Fava de Cacau» la pastisseria El Cigne com la millor de la Catalunya central i l’Escola d’Hoteleria Joviat com la millor escola de pastisseria del país. La pastisseria a Manresa –i a Catalunya– és un viu reflex de la rica cultura gastronòmica de què gaudim. I si poguéssim mesurar la dolçor d’un país per la qualitat i diversitat de dolços que s’hi elaboren, podríem dir que assolim els nivells més alts d’excel·lència. Coques, panellets, melindros, carquinyolis, neules, bunyols, tortells o torrons són només alguns dels exemples més populars de l’extensa varietat d’elaboracions que componen la nostra pastisseria. I això respon a què cada poble té un pastís o una llaminadura propis i que, secularment, les celebracions –religioses o laiques– tenen les postres com un dels elements més identificadors. Segons el calendari, només en començar l’any ja trobem el tortell de Reis i, pocs dies després, un altre tortell –el de Sant Antoni– que passa més desapercebut si la celebració no cau en festiu. Si avancem en el temps, arribem al Dijous Gras, que ens porta les coques de llardons, i a Sant Josep, amb la crema catalana, com a darrers excessos abans de la Quaresma. Poc més enllà ja apareixen els bunyols de Setmana Santa i la tradicional mona de Pasqua! Fins que amb la primera calorada rebem l’estiu amb la coca de Sant Joan i, amb els primers freds de tardor, els panellets per Tots Sants. Finalment, arribem a Nadal, amb el tió que ens porta les neules i els torrons per passar els dies més dolços i glaçats de l’any (si el canvi climàtic no ho espatlla tot!). A tot aquest reguitzell ensucrat cada poble hi afegeix el seu dolç particular, tal com hem fet els manresans des del segle XIX amb les ametlles de la Llum, que recentment han estat renovades i posades al dia gràcies a la iniciativa de la Universitat de Manresa (entitat administradora de les Festes de la Llum de 2017) conjuntament amb la complicitat de pastissers locals i l’assessorament de la Fundació Alícia. A tanta dolçor manresana li va perfecte el maridatge amb els vins de la DO Pla de Bages per acabar d’arrodonir una oferta capaç de fer endolcir la percepció de la ciutat a l’«influencer» de torn. Però, si ens fixem en el número de pastisseries (com de peixateries, fruiteries i botigues d’alimentació al detall) que hi havia al centre històric ara fa més de 25 anys ens adonarem que gairebé han desaparegut del tot. De fet, dins de muralles, només queda la pastisseria premiada d’enguany com a establiment històric que ens pugui oferir aquests productes tradicionals, alguns dels quals encara subsisteixen en alguna fleca. Potser ens haurem de començar a preocupar de no perdre els darrers testimonis d’aquesta Manresa ensucrada, com també la salada (amb una bacallaneria centenària), o la perfumada (amb un herbolari també amb més de cent anys), o la mudada (que fa un segle que vesteix els manresans); i, fins i tot, la Manresa més llegida (amb una llibreria a punt de ser bicentenària). Amb tots aquests ingredients combinats podríem cuinar una recepta «a la manresana» per fer remuntar una ciutat que –hores d’ara– es troba com en un suflé desinflat. I no podem entretenir-nos-hi massa. Ves, que no fem salat!