Canal Rovelló

En èpoques passades portar una vida de gos significava haver d’escarrassar-se molt per tirar endavant en el dia a dia, si bé sempre han existit les classes racials canines a imatge i semblança de les classes socials humanes. Sigui com sigui, els quissos (no hi ha ningú que estimi tant ni es faci estimar tant com un gos, diuen) amb els anys s’han convertit en un membre imprescindible del nou format familiar. Del gos s’ha dit que és el millor amic de l’home (i de la dona, és clar), probablement perquè és obedient, generós, sofert i manipulable. Avui dia el gos és un animal de companyia amb qui hem passat a compartir-ho gairebé tot: sofà, amistats i preferències culinàries, tot contagiant-li l’estrès i l’ansietat. I és justament per combatre la solitud i l’avorriment per totes les hores que romanen sols a casa que una plataforma televisiva s’ha empescat un canal exclusiu per a gossos per tal de fomentar-ne l’estimulació mental i la relaxació. La programació, amb l’assessorament d’un equip de veterinaris i psicòlegs, sembla que inclourà sèries de dibuixos animats per l’estil d’Scooby doo, documentals i sèries amb presència animal (Comissari Rex), i imatges en moviment continu (com gats saltant al buit des d’un setè pis). No soc veterinari ni psicòleg, però diria que els gossos detesten les tertúlies, la cuina xinesa (on l’estofat de gos és un dels plats més apreciats) i els festivals piromusicals. En canvi, segur que els encanten els anuncis ( sobretot si són d’espetec Casa Terradellas), els contes de la Pinya i el concurs de gossos d’atura de Castellar de n’Hug. És tenint en compte que a Catalunya el nombre de gossos ja supera el de nens, la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals faria bé d’incrementar l’oferta de programes adreçats al públic caní, i fins a crear un canal amb una graella pròpia, que emetés les vint-i-quatre hores del dia ( també hi ha gossos que pateixen insomni) i amb un nou club SúperCa, liderat per un tal Rovelló.