Llorenç Capdevila novel·la Ramon Vila

En pocs dies, l’escriptor Llorenç Capdevila presentarà la seva darrera novel·la Li deien Caracremada, després d’haver escrit sobre Serrallonga. L’atrau la imatge de figures fora de la llei, abocats a una fugida endavant, que saben que no tenen marxa enrere. Un títol que no és casual sinó intencionat, ja que així l’anomenava sempre la guàrdia civil, però l’autor el matisa força i n’hauria preferit un altre: Malaganya, un sobrenom que també juga amb el seu físic. Alguns pagesos li deien Caracremat, d’altres renoms eren Maroto, Passos llargs, Capità Raimond, «Jabalí», Llaugí, el lleig. L’autor té molt clar que la novel·la és de ficció, no ha treballat en arxius, però s’ha llegit el que s’ha publicat sobre el personatge. Ara bé, la seva tasca no és d’investigació ni d’aportar descobertes noves. La novel·la la va idear fa una mica més de tres anys coincidint amb el fet d’anar a viure a Castellnou de Bages, en uns moments en què es feien actes sobre Ramon Vila Capdevila. Li agrada molt voltar el terme perquè l’enamoren els paisatges i ja tenia interès amb la seva figura. En primera instància, la idea és explicar una història al voltant i inspirada amb el Caracremada, amb diversos personatges. La novel·la no està centrada només en ell, sinó que el fil narratiu es va seguint a partir de tres personatges inventats, però versemblants. La trama comença el 1945 i acaba el 1963. El primer capítol està situat a la Creu de Muscarola, per no dir-ne de Perelló, ambientat el 1945 quan la guàrdia civil va matar els masovers de la Creu de Perelló. Un dels protagonistes és una nena filla dels masovers, que assisteix a l’assassinat dels seus pares i per qüestions narratives l’interessava que tingués cinc anys. El segon és un noi que viu en una masia de Puià, que es refereix a Gaià: es tracta d’una casa, on de tant en tant, acullen alguns guerrillers. I, el tercer, és un guàrdia civil inventat, el company de José Codón, que Ramon Vila havia mort a Banyoles. Veu qui és l’assassí i decideix dedicar la seva vida a perseguir els maquis i molt especialment al Caracremada.

L’autor intenta entrar en l’essència dels tres personatges de ficció, inventats, però que tenen vincles amb fets reals que van passar i els segueix al llarg de divuit anys en què d’alguna manera tots ells acaben relacionant-se amb Ramon Vila. La novel·la té cinc parts i a cadascuna hi ha un capítol dedicat als personatges principals, i al principi de cada part, hi ha com una introducció que ressegueix els darrers dies del Caracremada. La novel·la comença a Rajadell amb un rac, rac, rac en què Vila serra la pota d’una torre d’alta tensió. Dedica tota la seva vida a la lluita. Comença treballant a les mines, s’afilia a la CNT, participa en la revolta de Fígols, en la guerra civil, a la resistència contra els nazis a la II Guerra Mundial i després en el maquis en la lluita contra el franquisme fins la seva mort el 1963. L’autor no entra en detalls i també escull la ficció per descriure les nits que van del 2 al 7 d’agost, on s’esplaia en situar-lo on més li venia de gust: Viladelleva, ermita de Lurdes, el Pugot. Hi ha testimonis diversos, però majoritàriament defineixen Ramon Vila, com un idealista, anarquista pur, humanament un tros de pa i amb una filosofia contundent: un home desarmat ja no és un enemic. A Capdevila li interessa literàriament, sobretot per com va acabar.