Quan les xifres enganyaven

Durant anys, per simple curiositat i com a material per redactar articles, he fet un seguiment de les xifres de mobilitzacions, dutes a terme a Catalunya, en els darrers 45 anys. El resum, es pot definir en, un «immens engany». En els primers anys de democràcia, els principals mitjans de comunicació eren dignes de confiança, però a poc a poc, van deixar de donar dades de participació. Es van cansar que les qüestionessin, i van preferir deixar en mans de la Delegació del Govern, o de la Guàrdia Urbana de Barcelona, o dels policies municipals, donar dades, cosa que també els portà problemes, fins al punt de no contradir les que donaven els organitzadors.

I és així com es va anar fent una bola de neu, que creixia i creixia, fins extrems absolutament increïbles. Més ben dit, impossibles. Qualsevol persona pot assajar i comprovar que en un metre quadrat no hi caben quatre persones, si hi ha moviment. Ja no diguem quan en la manifestació hi abunden cotxets, pancartes, banderes i accions reivindicatives, però, vaja, en molts casos, es va preferir posar quatre persones per metre quadrat, per evitar majors discussions.

Quadricular un espai de carrer, plaça, estadi, o passeig, és ben fàcil. I mirant l’espai ocupat en el moment àlgid de participació, es té el nombre màxim de manifestants. Això, tan senzill, ha estat motiu de grans acusacions i embats, fins a obligar a no donar xifres. Se les inventaven els organitzadors, malgrat alguns anys, posessin com fonts oficials, la guàrdia urbana o la policia municipal, segons la ciutat. En diverses ocasions, degut a discrepàncies immenses entre Delegació del Govern i l’ANC/ Òmnium i partits independentistes, vaig voler saber qui de la Guàrdia Urbana havia donat xifres. Ningú, se’n feia responsable. No hi havia informe, no hi havia signatura de cap responsable. Això, permetia inflar les xifres fins extrems inimaginables. I les xifres no són neutrals, segons com es facin servir.

Per diverses fonts estudiades, investigades, algunes publicades, altres no, i per dades d’alguns mitjans d’informació seriosos, podem dir que, a Catalunya, no hi ha hagut mai una manifestació que arribés a un milió de participants. Mai. L’any 1979, es va donar la xifra d’1,2 milions, per la manifestació a favor de l’Estatut d’Autonomia, quan en realitat es va quedar a la meitat. I de totes les lligades a les entitats i partits independentistes, amb motiu de la Diada, ni la de 2010 va aplegar 1,5 milions, ni la de 2012 es va acostar als 2 milions. Totes dues molt per sota de la meitat.

I la descentralitzada de 2016, algú va gosar posar 60.000 participants, en el Passeig de la Pau de Berga, quan ningú seria capaç de posar-hi 10.000, ni que omplissin carrer del Roser i bona part de la carretera de Sant Fruitós. Segons els estudis fets, la més nombrosa fou la Via Catalana, de 400 km, amb una megafoto que va permetre comptar-los, fins a arribar als 793.683, amb un petit marge d’error. Totes les altres xifres foren inflades, falsejades i /o inventades, per donar peu a creences de seguidors que quedaven en menys de la meitat. Aquesta, és una de les bases dels errors, equivocacions i clares falsedats que van donar peu a construir un seguiment que era, clarament irreal. Com tants altres embats!