C-55: a fer politiqueta

Per norma general, els polítics i les institucions que governen s’han posicionat sobre la C-55 en funció de qui era el responsable de les infraestructures. La situació només era insostenible quan governava el rival. Aquesta tendència va tenir una notable excepció fa uns deu anys, quan la pressió irreductible de la ciutadania, fruit de la suma dels problemes de congestió i d’un degoteig intolerable de víctimes mortals, va anar generant una coincidència creixent entre partits que va tenir un moment àlgid el desembre del 2015, quan alcaldes i presidents de consells comarcals de tota la Catalunya central es van plantar al peatge de la C-16 i van reclamar un tomb integral en les infraestructures: desdoblament, autopista gratuïta i inversions a Renfe. El seu manifest es titulava «N’estem farts». Més clar impossible. La resposta de la Generalitat va ser instal·lar separadors que han congestionat més la carretera però han acabat amb els morts, i posar pedaços aquí i allà, alhora que introduïa uns descomptes que no canvien res. Des de llavors, el consens s’ha anat esmicolant i ara ja no en queda ni rastre. Al contrari: ara cadascú mira per ell. Fan polítiqueta. Però no s’enganyin: els ciutadans els culpen a tots i no se’n salva ningú.