Els russos s’han tornat covards?

I no passa res. Aleksei Navalni mor per casualitat a l’infern polar on va ser enviat després d’un judici de broma i l’únic que passa és que uns quants valents deixen roses pels racons i algú recull signatures per demanar que es lliuri el cadàver a la seva mare. I mentrestant, no passa res per la mort de milers de joves en una guerra que a Rússia ja tothom sap que és una invasió, ni passa res pel deteriorament dels serveis públics fruit de la creixent despesa estatal destinada a l’esforç bèl·lic, ni pels problemes que provoca en moltes famílies el tancament de fronteres, ni per l’evident efecte de les sancions en l’economia russa, que estan tenint molt menys impacte de l’esperat però estan obligant el país a vendre les matèries primeres a preu de ganga, a cobrar-les en rúpies i en iens, i a perdre el tren tecnològic en tots els sectors que depenen de components europeus o nord-americans. Passa tot això, i no passa res. Naturalment, la primera raó és que Putin ha aconseguit construir un sistema repressor extremadament eficient que fa molta por; però tanta pau cívica no es pot deure només a la por. Putin ha manipulat els sentiments dels russos estàndard i la visió que tenen del seu lloc al món en el present i en el passat, sí, però la clau del seu èxit és que no se’ls ha inventat; són sentiments i visions realment existents, fruit d’un nacionalisme que no és pas tan diferent de l’espanyol i de l’error occidental d’haver intentat sotmetre Rússia quan era el moment de restaurar-la. La força de Putin és que el seu deliri connecta amb una consciència col·lectiva molt adolorida i molt estesa. I el problema és que quan aquest Putin desaparegui, si res no canvia, n’apareixerà un altre, i Rússia continuarà allà, immensa, esperant que Europa la convidi a tornar a casa.