La Llum i altres singularitats

La festa de la Llum, que aquest dimecres s’ha celebrat a Manresa, ens transporta cada any a uns esdeveniments llunyans però que van tenir una importància extraordinària per la nostra ciutat. El fet bàsic ja és prou conegut i el seu desenllaç també: la negativa del bisbe de Vic a deixar passar per terrenys del bisbat la sèquia que s’estava construint des del 1339 per portar aigua del Llobregat a Manresa. Però malgrat l’oposició episcopal, la sèquia es va fer i des de l’any 1383 que proporciona tota l’aigua que la ciutat necessita. En aquell moment no era gens fàcil ni habitual oposar-se a la voluntat d’un bisbe, de manera que els consellers de Manresa de l’època van ser notablement valents i contundents. I més tenint en compte l’extraordinari esforç que va representar la construcció de la sèquia, que va durar més de 40 anys i que té una llargada de més de 26 quilòmetres, amb un desnivell total de només 10 metres. Per avaluar bé la importància de la seva valentia i decisió només cal preguntar-nos com s’ho feien els manresans de l’època, abans de la construcció de la sèquia, per disposar de l’aigua que necessitaven. No devia ser gens senzill pels que vivien a l’entorn de la Seu i del Carme, que era llavors el nucli bàsic de la població. Tot plegat ens recorda uns fets històrics rellevants, especialment en uns moments de sequera notable i en què la manca d’aigua és notícia cada dia.

Les eleccions de diumenge passat a Galícia no han proporcionat sorpreses inesperades. De fet, tal com es pronosticava, el PP manté el seu predomini polític habitual, ben previsible, tot i haver experimentat un petit retrocés. Però també hi ha hagut algun nou element significatiu. D’una banda el retrocés clar del PSOE, que passa de 14 a 9 diputats. I, sobretot, el creixement destacat del BNG (Bloc Nacionalista Gallec), que aconsegueix 25 diputats i en tenia 19. S’havia especulat en la possibilitat que entre BNG i PSOE es podia aconseguir per primera vegada majoria absoluta i desbancar el PP, però no ha estat així. Malgrat tot, l’avenç del BNG, encapçalat per Ana Pontón, una líder amb personalitat política ben reconeguda, sembla indicar que l’ambient polític gallec ha estat sotraguejat i que la seva singularitat ha quedat reforçada. Una vegada més es confirma que l’estructura política dels Països Catalans, d’Euskadi, Navarra i ara també de Galícia és diferent i específica a cadascun d’aquests indrets.

Aquesta realitat complexa –que els partits estatals estan comprovant que cada dia és més evident– com anirà afectant la governabilitat de l’Estat? Doncs des del punt de vista de l’unitarisme més intransigent, aquell per al qual la unitat territorial, de cultura i d’idioma és el valor més absolut i indiscutible que hi pot haver, la qüestió és especialment seriosa i molt preocupant. La raó és clara: si es constata que les diferències culturals, lingüístiques i estructurals augmenten i que alhora cada vegada són valorades més positivament en el seu àmbit, segur que la teòrica unitat global de l’Estat es pot afeblir i que la tendència a la disgregació anirà augmentant. I que els diversos partits polítics independentistes poden arribar a tenir cada vegada més ressò i més vots. Segurament no trigarem a veure reaccions de la dreta i l’extrema dreta estatals per intentar impedir-ho.