El que diuen els bastonets de les orelles

Tinc un amic que té de tot. Sempre ha tingut de tot i això el va fer entranyablement popular ja des de petit. Per contra, jo tinc la sensació que m’estic quedant, fins i tot, sense inspiració per fer articles d’opinió.

N’hi ha un que fa anys que volia fer, però per motius molt diversos no sabia com. Aquest matí al lavabo hi pensava tan capficat que he fet caure a terra el recipient dels bastonets de les orelles. Després de llançar uns quants improperis he baixat la mirada a terra i l’atzar havia volgut que els bastonets es disposessin formant la frase: «Ho has de fer».

Animat, he plegat els bastonets i, com qui no vol la cosa, he tornat a fer caure la capsa de plàstic amb els bastonets. I ha tornat a passar. Alguna màgia ha vingut a rescatar-me ordenant el caos i desordenant la realitat. Com si fos un codi, com si fossin runes que cal interpretar, els bastonets han plantejat fer un article sobre la reinvenció de l’esmolet perquè passi pels pobles petits fent sonar el bufacanyes per atraure els clients que necessitin una oficina bancària mòbil un dia al mes durant un mínim de mitja hora, en el cas dels pobles de fins a 250 habitants, i una hora si tenen més de 250 habitants.

O sobre l’amic desconegut que tinc al Linkedin, que cada setmana es fixa en mi i, en ocasions, fa troupe amb d’altres i la xarxa social professional m’avisa que estic generant expectació. Als més fidels els hauria de convidar a sopar i que vinguessin perquè així quedés clar que no és un robot programat per mantenir mínimament actius fins i tot els que es posen més de perfil en relació a aquestes tecnologies.

O sobre la persona dedicada a l’exercici de la medicina a l’Alt Berguedà que s’ha sentit cosificada per l’Administració sanitària i per moltes altres persones que han expressat ferventment el seu desig de ser objecte d’una revisió minuciosa per part seva.

O sobre el fet que hi hagi periodistes, per exemple en aquest mateix mitjà, que fa dècades que escriuen bons articles d’opinió amb un cop de canya mentre fan moltes altres coses més. Res a veure a fer-ne un cada dues setmanes molt allunyat de la qualitat dels seus, com és el meu cas. Els lectors intel·ligents saben que si no els resultaria gens senzill escriure un bon article d’opinió, fer-ne prolíficament és increïblement difícil. Tant increïble que fins i tot resulta difícil admetre-ho i conviure-hi cada matí de forma tan rutinària com si estiguessis fent servir un bastonet de les orelles.