El Govern estima Manresa

El Govern és conscient que el principal desig dels manresans és el de ser capital. És la gran urgència, la màxima prioritat, el caramel de la salivera, la il·lusió que no deixa dormir. Manresa vol ser capital, com a mínim, des que va quedar fora de la divisió provincial del segle XIX, la de «Catalunya, quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona». ¿I Manresa? ¿Un «barri de Barcelona», com deien els convergents dels anys vuitanta per espantar-nos contra el Maragall metropolità? De cap manera! Manresa és el cor de Catalunya, el punt de trobada de les grans rutes de Llevant a Ponent i del mar a la muntanya, la ciutat de les Bases beneïda dos cops per la llum: la del prodigi medieval i la que va obrir l’enteniment a sant Ignasi de Loiola. Manresa havia de ser capital, això era i és el més important, perquè les capitals prosperen pel fet de ser-ho. Mireu Madrid, vila de tercera fins que s’hi va instal·lar la cort reial. Mireu Tarragona, que va superar Reus gràcies a la seu provincial. La capitalitat de Manresa va ser finalment reconeguda en el mapa de vegueries, però cal admetre que no es nota gaire, i una de les causes és la manca d’un veritable palau de govern. Tota capital necessita un palau de govern per exercir com a tal. Encara avui, quan un avi diu que va «a la Generalitat» cal sospitar que es refereix al casal d’avis del carrer Circumval·lació i no pas a la delegació territorial d’allà dalt a l’Expo. El palau de govern de Manresa s’està construint als antics jutjats, dotant d’uns budells funcionals i contemporanis la històrica façana barroca. El dia que es posi en marxa projectarà imatge i consciència de capital tant a la ciutat com al país sencer i al món mundial. I la satisfacció omplirà el cor dels manresans. Per això és la inversió més destacada a Manresa en els pressupostos catalans d’enguany, per damunt de cap altra obra en curs o projectada. Ni trens, ni carreteres, ni escoles: el palau. Perquè el Govern és conscient de les veritables necessitats manresanes. Gràcies, gràcies, moltes gràcies.