Un talús segur ara

El gran problema de la línia de Renfe de Manresa és el traçat. Les vies passen per on les van dibuixar a mitjan segle XIX, i la infraestructura està completament obsoleta. Aquesta és la raó per la qual el servei és deficient i tot sovint hi ha ensurts com el de diumenge, un descarrilament que s’afegeix a una llarga llista de problemes en el mateix tram, una trinxera amb talussos antics a banda i banda. Amb aquesta configuració, la via sempre estarà molt limitada. Però el que sí que es pot aconseguir és que, com a mínim, sigui segura. En aquests moments, tot aquest tram està protegit per un filat metàl·lic que és incapaç de contenir els despreniments. Adif va fer notar diumenge, sembla que cofoi, que la xarxa havia impedit que caiguessin a la via pedres més grosses, però aquest és un mal argument: petites o grosses, van ser capaces de provocar un descarrilament, i si un tren descarrila la desgràcia està servida. Ara, la reparació ha consistit a tornar a posar la xarxa, amb la idea d’estudiar si cal fer-hi alguna cosa més. Es absolutament insuficient. La mateixa xarxa vol dir nous despreniments i nous descarrilaments. No és moment d’estudiar, és moment de fer una actuació concloent abans no hi prengui mal algú.