Que cada dia sigui de color lila

Onze dones al dia van ser víctimes de violència sexual el 2023 a Catalunya», «Les dones demanen més del 90% de les reduccions de jornada laboral per cura de fills», «El Berguedà i l’Anoia són les comarques de Catalunya on l’atur és més femení», «Les dones encara manen poc en l’esport», «Al Bages, només un de cada deu clubs de futbol federats està presidit per una dona»... Aquests són alguns dels molts titulars en clau femenina que hem pogut llegir i sentir als mitjans de comunicació aquests darrers dies al voltant de la celebració, el 8 de març, del Dia Internacional de les Dones.

La darrera setmana s’han fet xerrades, curses, tallers, sopars i activitats de tota mena per reivindicar el paper de la dona i denunciar les desigualtats encara existents i el llarg camí que queda per recórrer per mitigar-les. Aquests dies, com mai, hem sentit a parlar d’igualtat de gènere, de conciliació laboral i familiar, de sororitat, precarietat, discriminació, patriarcat, bretxa salarial, sostres de vidre...i un llarg etcètera de qualificatius per descriure la discriminació de gènere encara present al segle XXI. Avui, com que ja ha passat el 8 de març i ja és el dia internacional dedicat a un altre aspecte, ja podem guardar les samarretes liles, les banderes i les pancartes reivindicatives. I tal dia farà un any.

A les dones, el 8 de març, ens feliciten perquè és el nostre dia. Us ho agraïm, però no cal. No volem que ens dediquin un dia, ni que ens felicitin. Només volem una societat igualitària, lliure de violència masclista, on les dones puguem viure sense por i amb igualtat d’oportunitats i els mateixos drets, el 8 de març, avui i cada dia. Res més.

Dit això, benvingut sigui el 8M, que posa les dones al centre d’atenció, si això ha de ser la metxa que encengui les accions cap a un canvi real i les reivindicacions no quedin en una pancarta, una xerrada, un sopar o un taller. La lluita feminista ha fet molta feina per la igualtat en els drets de les dones vers els dels homes, la llibertat i l’empoderament, però encara n’hi ha molta per fer. Cada cop és més gran la consciència de la societat i de les institucions, que aposten per polítiques feministes i d’igualtat per fer realitat aquest canvi de paradigma. Però només serà possible quan tots ens fem nostra aquesta lluita.

De moment, com que encara estem lluny d’aconseguir aquesta fita, continuarem celebrant més 8M, fins que no calgui que ens dediquin un dia i tots siguin de color lila.