Per prendre’s un Trankimazin

La companyia de gas que dona servei a l’immoble on visc és de les que, al cap de l’any, no en té prou amb els dits de les mans i els peus de, posem per cas, un grup de gospel o un equip de rugbi, per comptar els milions d’euros de benefici que ha aconseguit. El 2023 van ser prop de 2.000. Nets. En canvi, aquesta companyia, Naturgy, ha estat incapaç de substituir correctament un número de compte per un altre quan qui escriu aquestes ratlles va decidir canviar de banc per uns motius que ara no venen al cas. Des de mitjan de l’any passat, quan toca pagar el rebut del gas, arriba una carta del banc del qual vaig marxar avisant-me que no ha pogut fer el pagament perquè aquell número ja no existeix. Lògic. Paral·lelament, arriba una carta de Naturgy informant que el rebut ha estat retornat. Hi ha vegades que arriben esglaonades dues o tres cartes de cada remitent perquè es genera un automatisme que en va enviant fins i tot quan ja està pagat. La solució sempre ha estat trucar per explicar que aquell compte ja no existeix, que ara és l’altre, el que se’ls va facilitar religiosament quan hi va haver el canvi de banc. Això, després de passar per una màquina que et demana allò de «si vol noséquè, premi 1», «si vol noséquantos, premi 2», etc. He trucat tants cops que fins i tot domino el mecanisme per saltar-me la maquineta odiosa perquè em porti directament a algú de carn i ossos. Arribats a aquest punt, la persona que, tot s’ha de dir, generalment, hi posa bona voluntat, t’assegura que en les teves dades ja consta el número de compte nou, el bo, que no ho entén, i que deu ser alguna errada del sistema. Ai, el sistema! Aquest abstracte convertit en l’ase de tots els cops! Torneu a repassar el número, fas el pagament amb un altre mètode per treure-t’ho de sobre i... arriba la següent factura i torna a passar el mateix. Més que farta, fas un cop de cap i et poses a tu com a titular del contracte -fins ara ho era la persona de la casa on vius de lloguer perquè ja us anava bé a les dues. T’asseguren que pot ser la solució perquè, com que han de tornar a entrar les dades des de zero, enganyaran al sistema (no és una pel·lícula de Kubrick; és real) i, per fi, et cobraran el consum on toca. Sospires pensant que, ara sí, que no et caldrà canviar de companyia amb tot el que això comporta, però... No. Obres la bústia, i, oh sorpresa, de nou les dues cartes. Es veu que el canvi de titular s’ha fet quan ja s’havia generat la següent factura. Et juren que a la propera funcionarà, que segur. Comptes fins a mil, fas «Ommm», dones uns quants cops de puny a un coixí. 2.000 milions d’euros de benefici. Un Trankimazin? No. Una capsa sencera!