boscos rossos

Pins i pinassa rossos. Arbres que moren perquè les seves arrels no han trobat aigua. Se’n veuen molts, cada dia més. I els tècnics asseguren que no ens trobem pas al punt més important d’aquest episodi. Auguren que el problema anirà a més. La sequera continuada de pràcticament tres anys ha acabat amb arbres que s’havien mostrat ressistents a episodis anteriors de manca severa d’aigua. No es preveu que faci net de vegetació, perquè ara per ara, les espècies que més pateixen són les que es troben més en les zones límits per a la seva supervivència. El que sí auguren els tècnics és una substitució natural, que allà on ara hi ha pi roig i pinassa morta, hi puguin reaparèixer exemplars, per exemple, d’alzina. Els boscos actuals de la Catalunya interior tenen uns 80 anys, perquè abans aquests terres havien tingut finalitats agrícoles o de vinya. De fet, aquesta és la història del Bages i imatges antigues de la zona mostren un Bages pelat, sense boscos. Els experts no pateixes per la reducció d’arbres, perquè consideren que la manca de gestió fa que n’hi hagi en excés, però sí que són combustible per a futurs incendis i un risc perquè, morts, poden caure. Aquí sí que caldrà actuar.