Girauta sí que espanta, i no Puigdemont

El daltabaix que deu haver causat a les Espanyes l’anunci que el president Puigdemont es presentarà a les eleccions del 12 de maig no té punt de comparació amb el cataclisme social i polític que pateix últimament la nació espanyola per saber si el PSOE és més corrupte que el PP, o a l’inrevés. Per si no fos suficient patiment, a partir del juny podran afegir-hi les calamitats que és capaç de provocar la presència del transhumant Juan Carlos Girauta al Parlament Europeu en representació dels votants de Vox, justament ara que Feijoó vol fer tornar Dolors Montserrat a Catalunya perquè apliqui la seva visceralitat catalanòfoba al Parlament. Ufff! La capacitat dels sistema polític espanyol per desacreditar-se internament i a l’exterior creix dia a dia, i més que ho farà si persisteix a actuar com ho està fent a Madrid, i insisteix a exportar el tarannà fanfarró i busca bregues a les institucions europees. Ja s’ho faran, però després que no es lamentin per la pèrdua de qualitat democràtica que s’ha instal·lat en la vida pública espanyola. Els nivells d’enfrontament entre aquells que diuen representar la ciutadania deixa en evidència la seva capacitat de lideratge. Refugiats en l’estrèpit mediàtic que els encoratja, estan reproduint fil per randa la tàctica que van experimentar a Catalunya per criminalitzar el sobiranisme català: utilitzar les clavegueres de l’estat per difondre rumors i acusacions sense contrastar; aprofitar investigacions policials i judicials interessades per escampar merda; atacar entorns familiars per desestabilitzar-los; inventar relats per capgirar la realitat que acabarà captivant una societat cada vegada més escandalitzada i menyspreada; generar una crispació social que pot acabar en enfrontament violent, sospitosament interessat. Tot plegat, qui ho diria, només que per fer veure qui és més corrupte que l’altre, com si no hi hagués prou sentències que els assenyalen directament. En tot cas, submergits com estan en aquest femer, tampoc no els deu haver ajudat massa a respirar (pobres!), saber que les eleccions catalanes del mes de maig posaran a prova les institucions de l’estat si Puigdemont torna perquè ha aconseguit convèncer votants desencisats, abstencionistes emprenyats, i militants transversals amb el compromís d’acabar bé el que va quedar penjat el 2017. Ja veurem quant tarda a sortir algú del califat judicial denunciant que el daltabaix espanyol ha estat provocat pels independentistes catalans, amb el terrorista Puigdemont al capdavant del Tsunami que vol desestabilitzar l’Estat amb la kale borroka assajada després de la sentència del procés. Què hi va?