I el Palau de gom a gom

Quatre semicorxeres insistents que al llarg de divuit compassos t’agafen pel coll i no et deixen escapatòria possible. I tres Herr! com tres punyalades que se’t claven a l’ànima. Així comença la Passió segons Sant Joan de Johann Sebastian Bach (1685-1750). Com diu el prestigiós director d’orquestra John Eliot Gardiner en el seu llibre La música en el castillo del cielo «pel que fa a la seva intensitat pictòrica i la seva visió tràgica, la turbulenta introducció orquestral no té parangó». Aquests dies he escoltat les dues passions del gran mestre de Leipzig –la Passió segons Sant Joan (1724) i la Passió segons Sant Mateu (1727)– unes quantes vegades. I dono fe que la força hipnòtica de la introducció de la de Sant Joan t’arrossega com un tsunami. Si us plau: encara que no s’hagin plantejat mai escoltar cap peça del gran mestre de Leipzig, facin la prova. Quedaran fascinats per la força i el dramatisme que transmet la unió de música i text en mans de Bach. No cal ser un gran expert ni saber música: només cal tenir ganes d’obrir les orelles i capbussar-se en un món de noves sonoritats. Vagin a la biblioteca, demanin qualsevol versió de la Passió segons Sant Joan i premin el track 1. O vagin al YouTube. Tant se val. Si els agrada ja triaran l’opció que més els convingui, però no deixin passar l’ocasió. Gardiner- que a part de director també és un gran estudiós de la vida i obra del músic alemany –diu que la Passió «constitueix un dels amalgames més audaços i complexos de narració d’una història i meditació, religió i política, música i teologia, que s’ha fet mai». Dolor, traïció, turment, però també redempció, compassió i perdó. I si hagués de triar només un moment –un sol moment– de la Passió segons Sant Mateu seria l’ària Erbarme dich. Expressa l’insuportable dolor de Sant Pere després d’haver negat Jesús tres vegades. «Tingues pietat, Déu meu. Mira com ploro. Mira el meu cor i els meus ulls que ploren amargament per tu. Tingues pietat de mi». I també plores. Per Pere, per Judes, per Jesús. I per tu mateix. Per les vegades que tu també has traït. Que no has respost com calia. És un plor trist, amarg; però alhora balsàmic. I dones gràcies a Déu o a qui sigui perquè sents compassió per Pere. I aprens a sentir-la per tu mateix. Tot i la secularització de la societat i les esglésies cada vegada més buides, el Palau de la Música Catalana, cada any, per aquestes dates s’omple de gom a gom. Com pot ser que unes obres que van ser compostes fa tres-cents anys continuïn fascinant a tants oients arreu del món? Bach no va compondre cap òpera, però va utilitzar tots els recursos del gènere per endinsar-nos en el drama de la passió de Crist. John Eliot Gardiner ens explica que en les actes del Consell de Leipzig hi consta que una de les condicions del conseller Steger per votar Bach com a cantor era que «no havia de fer composicions excessivament teatrals». I aclareix que Bach no va fer ni cas a aquesta prohibició ni en les seves cantates ni en les seves Passions. Danke schön, Herr Bach!